Resultats de la cerca
Es mostren 5201 resultats
Pelai
Barri
Barri perifèric de Reus (Baix Camp), a l’W del centre urbà, format per cases petites habitades principalment per població immigrant.
Manca dels principals equipaments d’infraestructures i serveis
vall Peguera
![](/sites/default/files/media/FOTO/A021851.jpg)
Vista de la Cresta de l’Avió a la Vall Peguera (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Alta vall del Pallars Sobirà, dins el terme d’Alins, formada al vessant meridional del pic d’Escorbes (2 788 m alt.) i del pic de vall Peguera
(2 743 m) (al SE del primer i que domina, per l’W, la Conca de Baiau).
És drenada pel barranc de vall Peguera , que desemboca, per la dreta, al riu de Tor, al poble de Tor
Peguera
![](/sites/default/files/media/FOTO/A021845.jpg)
Estany Tort de Peguera (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Coma del Pallars Sobirà, dins el municipi d’Espot, que davalla de la línia de crestes que separa la vall d’Espot de la d’Àssua i la Fosca: cims de Muntanyó (2 708 m alt.), pic de Mainera (2 906 m alt.), tuc de Saburó (2 908 m alt.), pic de Peguera
(2 942 m alt.); la cresta despresa d’aquest pic vers el N i formada pels pics de Monestero (2 878 m) i de Fonguero (2 883 m) i pel pui de Linya (2 868 m) la separa de la de Monestero.
La capçalera conté els nombrosos estanys de Peguera , circ d’origen glacial estany petit i estany gran de Peguera , del cap del Port, del Ferro, de la Llostra, Aimagat, Escondits, de la Cabana, de la Coveta, Negre el més gran, Trullo, Tort de Peguera on hi ha el refugi JMBlanc, els tres darrers convertits en pantans per la construcció de preses que alimenten la central de Lladres Llur emissari, el riu de Peguera , que rep, per l’esquerra, l’aigua de la conca de Lladres, s’uneix a l’Escrita a Espot
can Pedró
Masia
Antiga masia del municipi de Palau-solità (Vallès Occidental), al N del poble de Plegamans, prop de la qual hi ha la famosa alzina de can Pedró
, darrere la nova església parroquial, considerada un dels arbres més grans del Principat.
serra de les Pedritxes
Serra
Contrafort (786 m alt.) meridional de la serra de l’Obac, al límit entre els termes de Terrassa i de Matadepera (Vallès Occidental), al darrer dels quals s’estén, als vessants de la serra i damunt la riera de les Arenes, la urbanització de les Pedritxes
.
Pavlodar
Ciutat
Capital de la província homònima, al Kazakhstan.
Situada a la plana del riu Irtyš, on té un port Fundada el 1720, és actualment un centre d’indústria transformadora tractors, alumini, drassanes, pneumàtics i reparació d’automòbils, formigó armat, etc Té tres centrals tèrmiques i és també un nucli d’indústria alimentària i lleugera
Paretdelgada
Caseria
Caseria de poblament disseminat del municipi de la Selva del Camp, Baix Camp.
El seu origen sembla posterior al 1165 és esmentat ja el 1200 Una llegenda tardana atribueix a un pastor la troballa de la imatge Des del seu origen fou servit per donades, reemplaçades el 1615 per una família d’ermitans Fracassaren dos intents de crear-hi un priorat canonical el 1384 i el 1546 El santuari és format per un conjunt d’edificacions església, porxo, casa de l’ermità, cavallerisses i altres dependències construïdes en gran part al s XVI, bé que l’església té una part dels s XIII i XIV i fou ampliada en 1739-46 amb una capella i un cambril barrocs dedicats a la Mare de Déu de la…
barranc de Pamano
Riu
Riu de la vall d’Àssua, (Pallars Sobirà), que neix al terme de Sort, al vessant S del Montsent, i després de passar per Llessui, Saurí, Bernui, Sorre i Altron, prop d’aquest darrer s’uneix al Rialbo i forma el riu de Sant Antoni.
el Pallars Sobirà
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC48585MapaPallarsSobira.png)
Comarca
Comarca de Catalunya, al N del país.
La geografia Cap de comarca, Sort És situat en bona part en la zona axial pirinenca que hi manté l’orientació general WNW-ESE i és limítrof amb la Gascunya Hom hi pot distingir de N a S la divisòria principal entre les aigües que drenen cap a la Mediterrània i les de nivell de base atlàntic, les divisòries amb les conques veïnes de la Noguera Pallaresa, la barrera prepirinenca entre els dos Pallars, i les carenes secundàries entre les principals valls sobiranes del Pallars La gran divisòria del N s’estén del massís de Colomers 2932 m alt, prop d’on neix la Garona, al Mont-roig 2846 m, prop…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina