Resultats de la cerca
Es mostren 2989 resultats
Campdeparets
Masia
Gran masia del municipi de la Quar (Berguedà) situada en un coll de l’acinglerada serra de Campdeparets
(1 075 m alt.), que separa les valls de Portella i d’Olvan.
Campanyà
Poble
Antic terme i poble del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situat al coll de Campanyà
, entre aquesta vila i la de Rubí.
L’antiga església romànica de Santa Maria, també dita de Sant Mamet, esmentada el 1047 i erigida en parròquia abans del 1176, fou unida el 1492 a la de Valldoreix El lloc, esmentat el 991, fou donat al monestir de Sant Cugat del Vallès el 1120
l’Hospitalet de Roca-sança
Veïnat
Veïnat del municipi de Guardiola de Berguedà (Berguedà), a la capçalera de la riera de Gréixer, al voltant de l’antic hospital de Roca-sança, l’església del qual és actualment santuari de la Mare de Déu de l’Hospital (o de Roca-sança).
l’Hospital
Història
Antiga quadra del municipi de Montmajor (Berguedà), a la dreta de la riera de l’Hospital (afluent de la riera de Navel per la dreta, que neix als cingles de Capolet), aigua avall de Correà.
És centrada per l’antic hospital o hostal del Bisbe , l’església del qual és coneguda amb el nom de Sant Salvador de Montmajor Al s XIX formà el municipi d' Aguilar, l’Hospital i Catllarí Aguilar
les Heures
Caseria
Masia
Església
Masia, església i caseria del municipi de la Quar (Berguedà), a la dreta de la riera de Merlès.
Fonollet
Església
Antiga església parroquial (Sant Sadurní, abans Santa Fe) del municipi de Puig-reig (Berguedà), a l’esquerra de la riera de Merola; és un edifici d’origen romànic (s XIII).
El lloc, esmentat ja el 984, fou donat pel vescomte Guillem de Berguedà als templers el 1083
Fonogedell
Llogaret
Llogaret del municipi de Casserres de Berguedà, al S del terme, a la dreta de la riera de Merola.
L’església Sant Miquel és romànica
la Florida
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), a 2 km del centre urbà, aigua avall de la riera de Caldes.
Sorgit els anys trenta com a ciutat jardí, el seu creixement posterior fou impulsat pel procés d’industrialització del Vallès dels anys cinquanta i seixanta La construcció s’hi dugué a terme d’una forma anàrquica i no anà acompanyada de les mínimes obres d’urbanització, mancances que hom començà a resoldre a partir de la instauració dels ajuntaments democràtics Hi ha una escola municipal i el baixador de Santa Perpètua de Mogoda del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses
la Floresta
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), dins la zona muntanyosa, al vessant W de la serra de Collserola.
Sorgí al segon decenni del s XX fou una de les zones residencials projectades per FS Pearson, a tocar de la línia dels Ferrocarrils de Catalunya SA, seguint el tipus d’urbanització anglesa Inicialment lloc d’estiueig i esbarjo, els anys 1950-70 s’ha convertit en primera residència d’universitaris i de professionals liberals de Barcelona
Ferrús
Església
Masia i antiga església (Santa Maria) del terme de Fígols Vell (Berguedà), als vessants meridionals de la serra d’Ensija.