Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Santa Magdalena
Santuari
Santuari del municipi de Garcia (Ribera d’Ebre), al N del terme, al vessant meridional de la serra del Tormo.
Santa Magdalena
Ermita
Ermita del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), a la dreta de la riera de Caldes, al S del poble.
Santa Magdalena de Puigbarral
Església
Església, d’origen medieval, del municipi de Terrassa (Vallès Occidental), dins l’actic terme de Sant Pere de Terrassa, a la dreta del torrent de Banyeres, límit amb el municipi de Sabadell i a l’esquerra de la riera de Rubí, al N de la ciutat.
Berrús
Despoblat
Despoblat del municipi de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre), a l’extrem occidental del terme.
L’antiga església parroquial de Santa Magdalena, a la dreta de l’Ebre, prop de la confluència amb el Matarranya, és tot el que quedava del lloc fins a la construcció de la presa de Riba-roja
Palau del Vallès
Història
Antiga comanda templera situada al municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), creada en 1150-60.
Era la principal de la regió de Barcelona i els seus béns s’estenien des d’Osona i el Montseny fins al Montjuïc El seu comanador —Berenguer de Santvicenç 1159-63 és el primer conegut— governava també la casa templera de la ciutat de Barcelona, on residia habitualment A l’extinció de l’orde 1317 passà als hospitalers, que l’integraren al gran priorat de Catalunya i a la casa hospitalera de Barcelona 1328 Era a la dreta de la riera de Caldes, a l’indret de Santa Magdalena en resta l’església, sense culte, i els murs del casal
Garcia
Ajuntament de Garcia
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre, estès a banda i banda del riu, a la seva confluència amb el riu de Siurana, al sector N de la cubeta de Móra.
Situació i presentació El municipi de Garcia, d’una extensió de 52,37 km 2 , limita a tramuntana amb Vinebre aigua amunt del pas de l’Ase i la Torre de l’Espanyol, al sector de llevant amb el Molar, el Masroig i els Guiamets, tots tres del Priorat, a migdia amb Tivissa, Móra la Nova pel caminal de les Planes i Móra d’Ebre pel caminal de la Partició de Garcia, i a ponent amb Ascó Al N del terme, el territori és accidentat a l’esquerra del riu per la serra del Tormo 523 m al cim homònim, que forma la paret oriental, dita de Comes Llargues, del congost del pas de l’Ase i que és continuada a la…