Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
les Planes
© Fototeca.cat
Sector o indret
Sector residencial i d’esbarjo dels barcelonins, situat al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de la carretera de Barcelona a Sant Cugat, compartit entre els municipis de Barcelona (Barcelonès)i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
L’hàbitat, format per casetes unifamiliars, és dispers i és lloc d’estiueig i de segona residència de la menestralia En són característics els establiments de menjar amb coberts a l’aire lliure i les esplanades per a jocs Sorgí a partir de la construcció i inauguració de la línia del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i a Terrassa 1917, que hi té estació Té una capella agregada a la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, municipi al qual pertangué fins el 1898, que fou agregat a Sarrià
Plegamans
Poble
Poble i cap del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), format al segle XIX a l’esquerra de la riera de Caldes, sota el turó i actual nucli dit la Serra.
El nom prové del llinatge dels prohoms d’aquest nom, el més important dels quals fou Ramon de Plegamans A l’emplaçament original del poble s’aixeca el castell on, fins el 1936, que fou destruïda, hi havia l’església romànica de Sant Genís Afavorí l’expansió de la població el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí 1880-1932 1936-39, entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui Al N i al S es formaren els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962 hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès La parròquia de Sant Genís…
Cotes
Despoblat
Partida
Despoblat i actual partida del municipi de Pego (Marina Alta).
Berardo
Urbanització
Antiga caseria
Antiga caseria i actual entitat de població del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), dins l’antic terme de Sant Julià d’Altura i l’actual barri de Castellarnau.
castell de Baiona
Castell
Antic castell de l’actual terme de Sabadell (Vallès Occidental), en lloc no identificat.
Cap a la meitat del s XII els senyors de Baiona reberen com a feu la castellania d’Arraona, la qual conservaren fins al s XIII
Diniu
Ciutat
Nom d’una hipotètica ciutat ibèrica que hom suposava corresponent a l’actual Dénia (Marina Alta).
Com ha estat demostrat, sorgí de la lectura deficient de les monedes ibèriques de la seca de Dabaniu feta al s XIX
Jonqueres
Monestir
Monestir femení (Santa Maria de Jonqueres) fundat el 1214 a Sant Vicenç de Jonqueres, dins el terme de Sabadell (Vallès Occidental), al N de la ciutat, a la dreta del Ripoll.
Sembla que primitivament seguia una regla de tipus benedictí El 1273 una part de la comunitat es traslladà a Sabadell, on no prosperà, fins que trobà una installació definitiva a la ciutat de Barcelona, el 1293, prop de l’antiga muralla, a l’actual carrer de Jonqueres Ací adoptà la regla de l’orde militar d’Uclés o de Sant Jaume de l’Espasa, i prosperà molt com a recer de filles de la noblesa, sota la direcció d’una priora o comanadora Arribà a superar la xifra de 25 comunitàries Subsistí fins el 1820, que el monestir fou requisat i fou convertit en hospital militar Més tard fou…
Matoses
Masia
Despoblat
Despoblat i actual masia del municipi de Pedreguer (Marina Alta), al N de la vila, vora el límit amb el d’Ondara.
Antic lloc de moriscs del terme general de Dénia, atribuït el 1535 a la parròquia de Pedreguer el 1609 tenia 24 focs Era de la jurisdicció del comte d’Anna
Alcúdia de Castell de Castells
Parròquia
Antiga parròquia que comprenia, al s. XVI, l’actual terme municipal de Castell de Castells (Marina Alta); tenia com a annexos Bitla i Aialt.
els Negrals
Poble
Poble del municipi de Sanet i els Negrals (Marina Alta), que forma un sol nucli (dividit per un torrent) amb el de Sanet.
D’origen islàmic, fou lloc de moriscs 12 focs el 1609 de la fillola d’Ondara Depengué de Dénia i després de la rectoria de moriscs del Ràfol d’Almúnia 1535 Fou de la senyoria de la família Pasqual, que el 1611, després de l’expulsió dels moriscs, atorgà nova carta de població Formà municipi amb Sanet en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal i, definitivament, des del 1834 amb el nom actual