Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Jonqueres
Monestir
Monestir femení (Santa Maria de Jonqueres) fundat el 1214 a l'antic municipi de Sant Vicenç de Jonqueres, actualment dins el terme de Sabadell (Vallès Occidental), al N de la ciutat, a la dreta del Ripoll.
Sembla que primitivament seguia una regla de tipus benedictí El 1273 una part de la comunitat es traslladà a Sabadell, on no prosperà, fins que trobà una installació definitiva a la ciutat de Barcelona, el 1293, prop de l’antiga muralla, a l’actual carrer de Jonqueres Ací adoptà la regla de l’orde militar d’Uclés o de Sant Jaume de l’Espasa, i prosperà molt com a recer de filles de la noblesa, sota la direcció d’una priora o comanadora Arribà a superar la xifra de 25 comunitàries Subsistí fins el 1820, que el monestir fou requisat i fou convertit en hospital militar Més tard fou…
Arraona
Antic terme que correspon al primitiu terme de Sabadell (Vallès Occidental).
Arragone o Arragona era una mansió citada als itineraris romans hom ha afirmat que correspon a un poblat ibèric situat al cim de la carena de Sant Iscle, a l’indret de l’actual santuari de la Salut de Sabadell, a l’esquerra del Ripoll, on en època romana fou bastida una important villa Prop d’aquest lloc, damunt el turó d’Arraona , que es troba a la dreta del riu Tort, vora l’aiguabarreig amb el Ripoll, hi ha les restes del castell d’Arraona , esmentat des del 961 i enderrocat ja a mitjan s XIV Des del 1039 apareix la parròquia de Sant Feliu d’Arraona, església romànica situada vora l’antiga…
Txecoslovàquia

La formació de Txecoslovàquia
Geografia històrica
Nom de l’estat vigent entre els anys 1918-39 i 1946-92, format pels pobles txec i eslovac, que comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia i Eslovàquia.
El projecte d’unir en un sol estat independent els pobles txec i eslovac, sorgit arran de la revolució del 1848 Bohèmia, Moràvia, Eslovàquia i oblidat al cap de poc temps, es revifà a les acaballes del segle XIX, impulsat principalment per Tomáš Garrigue Masaryk la Primera Guerra Mundial donà l’ocasió de fer-lo realitat En esclatar el conflicte, Masaryk, amb l’ajut d’Edvard Beneš, organitzà a Londres un comitè txec 1915, origen del consell nacional txecoslovac format a París el 1916 després mobilitzà a favor dels aliats milers de combatents txecs i eslovacs, i el 1918 passà als EUA, on…
Eslovàquia

Estat
Estat de l’Europa central, limita al N amb Polònia, a l’E amb Ucraïna, al S amb Hongria i a l’W amb Àustria i Txèquia; la capital és Bratislava.
La geografia física Eslovàquia és una regió muntanyosa constituïda per un conjunt de serralades que formen part dels Carpats Occidentals, els quals s’obren en ventall cap a la plana del Danubi Llevat de les serralades del nord, relleus de flysch que formen part dels Beskidy, la resta és un conjunt de serralades i massissos de materials cristallins i masses eruptives El Tatra, tallat per la fossa tectònica del Poprad en Alt Tatra 2654 m i Baix Tatra 2043 m, és el nucli principal Vers l’oest cal assenyalar els blocs del Gran Tatra 1592 m, Petit Tatra, Tríbeč i els Petits Carpats, més baixos i…
Terrassa
Vista general del centre de Terrassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, situat en una plana suaument ondulada i drenada de N a S per diverses rieres i torrents.
Situació i presentació El municipi de Terrassa limita al N amb el municipi bagenc de Mura, al NE amb Matadepera, a llevant amb els termes de Castellar del Vallès i Sabadell, al SE i al S amb Sant Quirze i Rubí respectivament, al SW amb Ullastrell i finalment a ponent limita amb els municipis de Viladecavalls i Vacarisses La ciutat es troba a una altitud de 277 m, en el fons d’una ampla depressió, envoltada per un amfiteatre de muntanyes i travessada longitudinalment per una xarxa de rieres molt ben desenvolupada La plana terrassenca, a manera de pla inclinat, descendeix progressivament cap a…