Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
raval del Palà
Raval
Raval del municipi de Vacarisses (Vallès Occidental) situat a l’antic camí de Terrassa a Monistrol de Montserrat, al sector occidental del terme, prop de l’antic mas de Palà i de l’hostal de Palà
.
Modernament hom hi ha creat una urbanització
Castrum Octavianum
Localitat
Nom d’una localitat identificada amb Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Hom ha suposat que el nom d' Octavianum deriva del fet que corresponia a la vuitena milla d’una ruta partint de Barcelona
Sobregrau
Església
Masia i església del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), construïda en un planell graonat de la muntanya de Sant Sadurní.
Les primeres notícies que hom té són del 1200 El casal fou transformat al s XIX amb caire més de caserna que de masia Els seus amos es cognomenen Comalrena de Sobregrau
les Llates
Barri
Barri perifèric de Terrassa, situat a l’oest de la ciutat i aïllat del centre pel transvassament de la riera de Palau, efectuat poc després de les inundacions del 1962.
Format, principalment, durant els anys cinquanta, té una estructura barraquista el nucli originari, al voltant de la carretera d’Olesa o semibarraquista expansió del barri cap al sud El 1967 hom li atribuí uns 3 400 h
Bellaterra
Urbanització
Urbanització del municipi de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), al N del terme, prop del de Sabadell.
Hom la començà a construir el 1929 com a ciutat jardí i centre d’estiueig El 1968 hi fou edificada entre aquest barri i el de Serraperera, a la vall de Moronta, la Universitat Autònoma de Barcelona, inaugurada el 1971
les Fonts

Carrer del poble de les Fonts del Vallès Occidental
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), al límit amb Terrassa i Rubí, a l’esquerra de la riera de les Arenes, travessat per la carretera de Rubí a Terrassa.
La zona residencial es començà a construir al primer quart del s XX, damunt els terrenys comprats per la Societat Ribes i Companyia, entorn de l’antiga masia de Can Falguera i al costat del baixador del Ferrocarril de Catalunya seguí un projecte d’urbanització A partir del 1910 ha anat canviant d’aspecte s’hi establí població immigrada en edificacions de tipus barraquístic, i els anys seixanta hom començà a installar-hi indústries
la Florida

Vista del polígon industrial de la Florida a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), a 2 km del centre urbà, aigua avall de la riera de Caldes.
Sorgit els anys trenta com a ciutat jardí, el seu creixement posterior fou impulsat pel procés d’industrialització del Vallès dels anys cinquanta i seixanta La construcció s’hi dugué a terme d’una forma anàrquica i no anà acompanyada de les mínimes obres d’urbanització, mancances que hom començà a resoldre a partir de la instauració dels ajuntaments democràtics Hi ha una escola municipal i el baixador de Santa Perpètua de Mogoda del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses
Sant Oleguer

Coves de Sant Oleguer, Sabadell
© JoMV
Barri
Barri de Sabadell (Vallès Occidental), situat al SE del nucli urbà, prop del Ripoll.
Els habitatges són unifamiliars i amb un petit jardí foren construïts inicialment per l’empresa tèxtil Garcia Planas en un territori que el pla general d’ordenació urbana del 1955 destinava a parc urbà, en resposta a una iniciativa de l’alcalde JM Marcet, i on des del 1950 s’havien excavat unes barraques d’immigrats prop del riu tancades els anys seixanta El 1971 hom hi installà el Pavelló d’Esports i les Piscines Municipals de Sabadell ja hi havia aleshores un poliesportiu, una església i un collegi dels salesians Al costat, al setembre del 2010, s’inaugurà la pista…
Sant Quirze del Vallès
Sant Quirze del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, a l’interfluvi de la riera de les Arenes i del Ripoll.
Situació i presentació El municipi de Sant Quirze del Vallès, d’una extensió de 14,04 km 2 , confronta a llevant amb Sabadell, a migdia amb Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí i per ponent i tramuntana amb Terrassa El seu territori és més aviat muntanyós, ja que en bona part és ocupat per la serra de Galliners turó de Can Camps, 296 m d’altitud i turó de Mojal, 312 m El nucli de les Fonts, al límit de ponent, és a 160 m, i la part més baixa del terme, a la confluència de la riera de Sant Quirze amb el riu Sec, és a 125 m La part de ponent del terme pertany a…
Valldaura

Sector vell de Valldaura, Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir (després palau reial) cistercenc del municipi de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), situat en un fondal, el sot de Valldaura, als vessants septentrionals de la serra de Collserola, al límit amb el terme de Barcelona.
El 1150 els Montcada cediren el lloc, amb terres, als cistercencs de la Grand Selva, i el 1152 ja hi funcionava una abadia Santa Maria de Valldaura La proximitat de Barcelona i la dificultat d’expansió mogueren a la comunitat a cercar molt aviat un nou indret, que després d’un intent d’establir-se a Ancosa, del terme de la Llacuna, a Anoia des del 1158 fou el monestir de Santes Creus Restà a Valldaura una església, on el rei fundà un benefici el 1297 Des d’aleshores hi consta una residència reial, lloc d’esbargiment on Jaume II el 1315 feu portar ossos i cérvols i hi…