Resultats de la cerca

La senyoria pertangué fins al s XIX al bisbe de Lleida

Pertangué a la senyoria del monestir de Gerri i a l’antic terme de la Pobleta de Bellveí

L’església parroquial Sant Martí fou consagrada el 1349 La senyoria pertanyia al monestir de Gerri de la Sal

L’església parroquial Sant Sadurní depèn de la de Llimiana La senyoria pertanyia al s XVIII al marquès de Llo Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme, a més, comprenia el Mas del Coll, la caseria de Terrassa i el poble de Fontsagrada

L’església parroquial Santa Maria és d’origen romànic el notable campanar de planta octagonal s’arruïnà vers el 1910 El lloc fou de la senyoria dels comtes de Pallars Fou municipi independent fins el 1969 L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Herba-savina i Pessonada, els llogarets de Segan i Vilanoveta i la quadra de Llania

Hi passa el camí d’Àger al Pont de Montanyana pel coll d’Ares Conserva unes torres de defensa medievals La senyoria pertanyia al baró d’Eroles En crear-se, a la segona meitat del segle XIX, el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga com a resultat de l’agrupació de diversos petits municipis, aquest prengué el nom d’Alsamora, però des d’abans del 1920 fou substituït per l’actual

D’origen medieval, és de planta trapezoidal De la fortificació primerenca han restat molt pocs elements, perquè la major part de les construccions foren fetes o refetes després de l’any 1465 A llevant es conserva una bestorre semicircular i a ponent hi ha la torre de l’homenatge, de planta rectangular, que forma un talús molt inclinat En aquest sector es troba el nucli residencial, amb una gran estança amb finestres coronelles, el mur del qual està coronat per merlets A la muralla de llevant el parament forma una sortida de dues cares que fan un angle que trenca la línia del mur Les sales…

És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, davant el Montsec Dins la seva demarcació i a poca distància hi ha el poble de Sant Martí de Barcedana La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel La senyoria era del priorat de Meià En el municipi hi ha un poblat medieval fortificat segles XI-XII, prototip d’establiment rural de l’època Hi destaquen un castell de planta triangular i de torre central cilíndrica, un barri de cases d’una sola planta situades en terrasses successives sota el castell, i un temple romànic tardà d’una nau amb absis…

El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108 El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella Maresme  Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’…

Com a conseqüència de l’emigració devers el S era el més poblat dels comtats pallaresos i comptava amb possibilitats d’expansió Noguera avall Per tal de mantenir-ne la independència els seus comtes, fins a mitjan s XII, alternaren les aliances recolzant-se unes vegades en els reis d’Aragó i altres en els comtes de Barcelona Heretà el comtat el fill gran del comte Sunyer I de Pallars, Ramon IV de Pallars Jussà ~1011-47, en temps del qual els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, conqueriren la conca de Tremp i el Montsec Encara que les terres de la Conca foren posades, sembla, sota la…