Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Sant Joan Sanata
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), al NE de la vila, al límit amb el terme de Santa Maria de Palautordera.
N'és el centre l’església parroquial Sant Joan, obra del s XVI, gòtica, que conserva part de la construcció romànica, del s XIII és situada en un pla carener, a la partió de les conques de la riera de Mogent i de la Tordera El lloc és esmentat ja el 1003 el 1041 fou donada a la canònica de Barcelona, juntament amb Sant Sadurní de Collsabadell, de la qual depenia l’església de Sanata el 1130
Santa Justa
© Diego Sola
Art romànic
Església
Veïnat
Veïnat i antiga parròquia del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al NE del poble.
Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser
baronia de Montbui
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montbui
(Vallès Oriental).
El 1381 fou venuda per l’infant Joan al seu armer Ramon de Planella, que el 1384 la revengué a la corona El 1408 el rei Martí I la vengué a Ramon de Torrelles i de Blanes, senyor de la Roca Els Torrelles vengueren la baronia als consellers de Barcelona el 1490 Posteriorment els Torrelles continuaren, però, prenent-ne possessió, almenys del castell Dels Torrelles passà per herència als Sentmenat, senyors del castell de Sentmenat El 1714 fou incorporada a la corona, però fins al s XIX els Sentmenat anaren investint-se de la possessió del castell i s’intitularen barons de Montbui
Parc de la Serralada Litoral
Espai natural
Espai natural al tram septentrional de la Serralada Litoral Catalana, entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental.
És gestionat per un consorci format el 1992 per diverses administracions, incloses les de catorze municipis Té l’oficina a Cabrera de Mar El seu pla especial fou aprovat el 2004 Té una superfície de 4 053 ha És constituït per un paisatge fragmentat de boscos i conreus entre espais urbanitzats Els boscos més genuïns són roureda de roure martinenc i africà, i alzinar litoral, amb marfull i aladern Acull un ric patrimoni històric, amb dòlmens, restes ibèriques i romanes, ermites i castells Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
Parc de la Serralada de Marina
Espai natural
Espai natural al tram meridional de la Serralada Litoral Catalana, entre les comarques del Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
És gestionat per un consorci format el 1997 per diverses administracions, incloses les de cinc municipis Té la seva oficina a la Conreria El seu pla especial fou aprovat el 2002 Té una superfície de 2 086 ha Fa la funció d’espai periurbà, amb un vessant important educatiu i de lleure, a més de conservar el patrimoni natural alzinars i rouredes a les obagues, garrigues als vessants del solell, i bosc de ribera i el seu ric patrimoni històric, amb poblats ibèrics Puig Castellar i monestirs Cartoixa de Montalegre Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació…
Sant Sebastià de Montmajor
Poble
Poble del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), situat sota la muntanya del Farell, dita antigament Montmajor, abocat a la vall de Gallifa.
Forma actualment amb el Serrat de Baix un petit veïnat habitat només com a lloc de segona residència Existia ja el 1065, i el 1098 ja depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès, que féu aixecar la seva interessant església romànica reproduïda en 1928-29 al Poble Espanyol de Barcelona Els seus rectors eren nomenats pels abats de Sant Cugat, fins que el 1400 s’uní en qualitat de sufragània a Caldes de Montbui S'independitzà el 1868, quan fou creada la parròquia moderna, a la qual s’uní part de l’antic terme de Gallifa És servida des de Caldes de Montbui
Riells del Fai
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble del municipi de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental), situat a la vall de la riera de Tenes, entre els espadats dels cingles de Bertí i de Sant Miquel del Fai.
És esmentat ja el 971 el 1044 el bisbe de Barcelona Guislabert vengué la seva parròquia Sant Vicenç al monestir de Sant Miquel del Fai, que nomenava el rector La parròquia tenia 12 famílies el 1553, 24 el 1824 i 48 el 1848 Hi ha un petit nucli de poblament entorn de l’església i un barri vers Vall-de-ros Ha esdevingut lloc d’estiueig amb moltes torres i xalets L’església actual fou reedificada a partir del 1618 i renovada posteriorment Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil fou municipi independent Des del 1957 pertany a la diòcesi de Vic
l’Ametlla de Segarra
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Montoliu de Segarra (Segarra), aturonat a 704 m, a la línia d’altures que separa les conques del riu Corb i del Cercavins, a 1,5 km de Vallfogona de Riucorb.
Al segle XI, en la campanya per a la reconquesta i repoblament de la Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona donà a Acard Miró, senyor de Tarroja, probablement del llinatge vescomtal de Cardona, el castell de l’Ametlla, situat aleshores a l’extrem occidental del comtat d’Osona, a la frontera amb el territori islàmic El 1077 els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II confirmaren la donació amb l’obligació d’acabar la construció del castell, aleshores a mig fer i del qual es conserva, malmesa, una torre cilíndrica La senyoria de l’Ametlla passà el 1239 dels Tarroja a la…
la Força
Nucli
Nom del nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), al voltant de l’església parroquial, on hi havia hagut fins al segle XVI un palau fet construir pels comtes de Barcelona a partir del segle X.
El 1937 el municipi adoptà aquest nom
Corró d’Avall
Poble
Poble i cap del municipi de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), a la dreta de la riera de Corró, prop del seu aiguabarreig amb el Congost.
El lloc és esmentat el 984, i la parròquia Santa Eulàlia, el 1022 la primitiva església ha sofert diverses modificacions Fou el nucli principal de les Franqueses del Vallès i, com la resta d’aquest territori, carrer de Barcelona 1381 d’aquest privilegi subsisteix l’exempció de lluïsme en les alineacions a títol lucratiu de béns situats a l’antic territori emfitèutic Dins el seu terme i al límit amb la ciutat de Granollers es formà el barri del Lledoner, que fou agregat el 1922 a aquella ciutat amb tot, una part del nucli urbà de Granollers barri de Bellavista, en expansió és…