Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
mas de Toni
Masia
Masia del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), dins l’antic terme de Sant Pere dels Arquells, que havia estat seminari menor claretià des del 1920 fins al 1936; hom hi bastí el 1929 la capella de la Providència.
Al començament de la guerra civil de 1936-39 hi foren afusellats nombrosos membres de la comunitat i dels estudiants
la Batllòria
Poble
Poble del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), al límit amb els de Gualba i Breda, a l’esquerra de la Tordera.
Fins al començament del s XX era cap efectiu del municipi de Montnegre Hi ha indústria productes farmacèutics, fibres artificials
Bellmunt de Segarra
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Talavera (Segarra), aturonat a 794 m d’altitud, a la partió d’aigües del riu d’Ondara i de l’Anoia, entre la Panadella i Santa Fe de Montfred.
Fins al començament del s XIX fou de la jurisdicció del monestir de Montserrat L’església parroquial de Sant Pere tenia annexa la de Sant Jaume de Rocamora
Sant Esteve del Coll
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), al vessant septentrional de la Serralada Litoral, damunt la vall de la riera de Mogent, al SW de la vila.
El lloc és esmentat ja el 1024 L’església parroquial és poc anterior al 1574 Depengué dels domers, i després del rector, de Cardedeu Al començament del s XIX pertanyia al baró de Llinars
baronia de les Planes
© Emili Pujol - Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar
Història
Jurisdicció senyorial centrada a la casa forta del mateix nom que comprenia els antics llocs de les Planes i de Pertegàs (Sant Celoni, Vallès Oriental).
El terme, configurat com a quadra al llarg del segle XI, consta ja documentat com a baronia vers el 1259 en plets de Tomàs de Goscons contra els Gualba i Monclús primer i els Cabrera posteriorment Al final del segle XIII passà als Arquer de Goscons, fins al començament del XIX
la Curullada
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Granyanella (Segarra), a la ribera de Cervera, damunt la riba dreta del riu d’Ondara (a la vora del qual hi hagué l’església i el molí de Sant Pere Gros o Sant Pere de la Curullada
).
És bastit al voltant del castell de la Curullada , que pertangué als Saportella fins el 1376, que el bescanviaren amb els Desvall pel castell de Montpaó conservaren, però, la veïna torre i quadra de Saportella El castell fou refet al començament del s XVII i al seu costat fou bastida la nova església parroquial de Sant Pere
castell de Sant Miquel de Montornès
© Albert Aguilera (CC0)
Castell
Antic castell, al cim d’un turó (426 m d’altitud, el més alt del municipi), contrafort N de la Serralada Litoral, dins el terme de Montornès del Vallès al límit amb el de Vallromanes (Vallès Oriental).
El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108 El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella Maresme Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’…
Santa Maria de Tauladells
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Monestir
Antic monestir del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra).
L'edifici, en estat molt ruïnós, és d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada, amb porta d’accés en arc de mig punt adovellat L’aparell, de carreus ben escairats i irregulars, respon a formes del romànic tardà final del segle XII i inici del XIII La primera notícia és del 1180, que Ramon de Gra donà a Santa Maria de Tauladells terrenys agrícoles i el seu cos El monestir de monges augustinianes hi fou fundat el 1248 amb llicència del bisbe Ponç de Vilamur , i el 1266 s’emancipà del de Santa Maria de Guissona Desapareguda la comunitat al començament del segle XV, no tornà a haver-hi…
la Baronia de Montbui
Antic municipi
Antic municipi del Vallès Oriental creat al començament del segle XIX, sobre el territori de la baronia de Montbui (de la qual ja havia estat separada en 1799-1800 la vila de Sant Feliu de Codines).
Era formada pels pobles de l’Ametlla del Vallès, Bigues, Sant Mateu de Montbui, Lliçà d’Amunt, Palaudàries, Riells del Fai, Sant Bartomeu de Mont-ras, Santa Eulàlia de Ronçana i Sant Cristòfol de Pallars Fou dissolta vers el 1846
castell de Montbui
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell, enlairat a 542 m, dins el municipi de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental), a l’interfluvi de les rieres de Caldes i de Tenes, al costat de la primitiva parròquia de Sant Mateu de Montbui.
Les restes El castell té una planta trapezial, amb el mur nord més ben conservat Tenia una sala a la banda nord i una cambra coberta —potser una cisterna— al costat oest Al mur sud hi havia l’entrada principal L’aparell dels murs, sobretot el del nord, és de pedres molt poc treballades i irregulars, fet que fa pensar en una construcció del segle X, tot i que la distribució interior és pròpia d’un conjunt romànic La història La primera referència del castell és de l’any 987 El 995 fou infeudat a Gombau de Besora, que el deixà a la seva filla Guisla, esposa de Mir Geribert d’Olèrdola L’actitud…