Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
la Coma

Vista exterior del mas de la Coma (Monistrol de Calders)
© C.I.C. - Moià
Mas situat al sector N del municipi de Monistrol de Calders (Moianès).
És un gran casal quadrat, amb torrelles de defensa als angles i altres annexos, que fou erigit el 1590 per Bartomeu Coma Separada del mas, un xic ampliada a la costa té una capella dedicada a la Mare de Déu del Consol , erigida el 1759
Santa Agnès de Malanyanes

Vista parcial del poble de Santa Agnès de Malanyanes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), situat al NE del terme, a l’esquerra de la riera de Mogent, als primers contraforts de la Serralada Litoral, vora el coll de Parpers.
L’església parroquial és d’origen romànic conserva el portal i fou ampliada al s XVI són notables tres retaules barrocs que estatja El lloc, esmentat ja al s XI, formava part del terme del castell de la Roca del Vallès i després de la baronia de la Roca Al S hi ha el santuari deSanta Maria de Malanyanes És centre de segona residència i estiueig
Samalús

Vista del castell de Samalús, construcció neomedieval erigida a partir de l’antic mas de Can Bori
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental), situat a la zona de contacte entre la depressió vallesana i el massís del Montseny, a la capçalera de la riera de Samalús , afluent per l’esquerra del Congost, on desemboca aigua avall de la Garriga.
El lloc és esmentat ja el 1002 L’església parroquial de Sant Andreu és d’origen romànic, ampliada al s XVI Conserva de la primitiva construcció l’absis posteriorment fortificat i la base del campanar Prop seu hi ha la capella de la Salut Dins el seu antic terme hi ha diverses i notables masies can Bot, can Julià, Vallfiguera, can Cavaller i can Flaquer, entre d’altres
Sant Martí de Granera
Església
Església parroquial del municipi de Granera (Moianès).
Està situada en el barri de l’Església, actual cap del municipi La primitiva església fou renovada al segle XIII, ampliada el 1613 i la seva transformació es completà el 1774 segons la data del portal de migdia Tot i conservar murs del segle XIII, forma un conjunt de poc valor arquitectònic Li fa costat la rectoria i un edifici modern fet per a escola pública Prop seu hi ha l’edifici de l’ajuntament
Mussarra
Masia
Edifici del municipi de Monistrol de Calders (Moianès).
La Mussarra, amb nom de reminiscències aràbigues, especialment la forma d' Almuçarra que apareix el 1112, és un antic mas que té propera la capella romànica de Sant Pere de la Mussarra, ara convertida en pallissa El casal és una edificació bastida amb pedra, d’una gran severitat i antigor L’edifici romànic era una església erigida probablement al segle XII i resolta amb el pla d’una nau ampliada amb un absis semicircular obert a l’est Al segle XIX la construcció fou molt modificada
Santa Eugènia del Congost

Església de Santa Eugènia del Congost
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), en gran part disseminat, centrat per l’església parroquial de Santa Eugènia, a la dreta del Congost, prop del mas Santa Eugènia.
L’església existia ja el 1038 era la capella de l’antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia La formació d’un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, feu que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa el diumenge des del segle XVII El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent fou ampliada al mateix segle XIX i renovada modernament L’abandonament de Tagamanent després del 1936 motivà que l’església es convertís en parroquial i que el lloc esdevingués el cap del municipi
el Bosc de Mussarra
Masia
Edifici del municipi de Monistrol de Calders (Moianès).
Erigida en part el 1570 i ampliada i convertida en veritable museu de la pairalia catalana pel seu darrer propietari És un gran casal que fou abans propietat de la comunitat de preveres de Moià, que l’amplià el 1789 En la dècada del 1950, prop del mas, es va erigir una capella, precedida d’un atri, dedicada a la Mare de Déu del Roser Dirigí l’obra Baca i Pericot i la va decorar Ferdinandus Serra Un xic més al N del Bosc de la Mussarra, al fil de la mateixa serra, hi ha la petita capella, gairebé oratori de Sant Pere Màrtir, erigida a la fi del segle XVIII
Santa Coloma Sasserra

Església de Santa Coloma de Sasserra, a Castellcir
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Castellcir (Moianès), a la dreta de la capçalera de la riera de Castellcir, al NE del terme.
Es troba a l’extrem N de la seva demarcació, sobre una serra entre els fondals de la riera de Fontscalents i les rieres que fan de capçalera a la de Castellcir És documentada el 939, sotmesa a Moià, però consta com a parròquia independent des del 956 i en les primeres llistes parroquials del bisbat de Vic dels segles XI i XII La seva demarcació s’estenia també pels actuals municipis de Moià i dels Hostalets de Balenyà Va absorbir l’antiga parròquia de Santa Eugènia del Gomar Moià L’església és un edifici romànic s XI-XII d’una nau amb una torre campanar del segle XII, que fou ampliada…
Sant Antoni de Vilamajor
La capella de Sant Lleïr (Sant Antoni de Vilamajor)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al sector de la depressió vallesana del peu del Montseny.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Sant Pere de Vilamajor N, Cardedeu W i Llinars del Vallès E i S És un terme planer, amb petites elevacions que només a l’extrem N arriben als 309 m, però que li donen una altitud mitjana de 240 m És solcat de N a S per diferents rieres, com la de Vallserena i la de Vilamajor, que conflueixen dintre el terme, i pels torrents del Joncar, Ribalta i el de Rifà o del Fou, els quals conflueixen en la riera de Mogent Comprèn el poble i cap de municipi de Sant Antoni de Vilamajor, els barris del Fou, la Freixeneda, el Pla, Sant Lleïr, les Valls i…
Granera

Barri de l’Església de Granera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Moianès, al S de la comarca, on una cinglera en retrocés, la serra de Granera, ataca un sector de l'altiplà.
Situació i presentació Limita amb el terme de Castellterçol NE, amb els del Vallès Occidental de Gallifa SE i Sant Llorenç Savall S, amb el terme bagenc de Mura SW i amb el de Monistrol de Calders NW A l’indret anomenat Collet dels Tres Senyors, situat a l’extrem SW del terme, coincideixen tres municipis de tres comarques diferents Moianès, Bages i Vallès Occidental La seva demarcació voreja pel S una petita cinglera, més acusada a la part que termeneja amb Gallifa, que avança i esdevé menys feréstega vers la plataforma estructural del Moianès L’altitud mitjana del terme és de 600 a 800 m Els…