Resultats de la cerca
Es mostren 2251 resultats
tuca Blanca de Pomèro
Cim
Cim (2 697 m) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de la vall de Benasc, entre el coll de Tòro i el port de la Picada.
Betren
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.006 m alt.) del municipi de Viella (Vall d’Aran), a l’esquerra de la Garona, entre el riu i la carretera general, prop de Viella.
L’església parroquial de Sant Esteve, al segle XII, amb tres absis pentagonals, fou ampliada al XV el portal, esculpit amb figures, i dos grans finestrals, són d’un estil gòtic primitiu Hi ha un campanar, exempt, quadrat, resta de l’església romànica de Sant Sadurní Més al sud, a la serra que separa les valls del riu Nere i de Valarties, hi ha la tuca de Betren 2514 m alt L’increment de població és degut a la proximitat de l’estació d’esports de neu d’Era Tuca És documentat des de l’any 1198 amb el nom de Bertren , que apareix repetit l’any 1267 i el 1278 El dia 13 de novembre de 1313 els…
Betlan
© Abuelo Ramiro / Fotolia.com
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), al qual fou agregat el 1970.
Situat en un petit replà sobre el vessant dret de la Garona, formà part del terçó de Marcatosa La minva constant de població des del 1860 ha estat compensada només en part per la immigració no catalana L’església parroquial de Sant Pere conserva un absis i una pica baptismal romànics Dins l’antic terme hi ha els pobles d'Aubèrt, Montcorbau i Mont Els pocs documents que l’esmenten entre els anys 1278 i 1316 li diuen Bella, Bela, Bellano i Betlano En el plet de 1312 per recuperar la Vall d’Aran, el procurador del rei catalanoaragonès presentà duos libros seu missales ecclesiarum de Betlano ,…
el Besòs
Riu
Riu del sistema mediterrani català que recull les aigües de bona part del Vallès i d’un sector d’Osona a través d’un ventall d’afluents: la riera de Mogent, el Congost, les rieres de Tenes i de Caldes, i el Ripoll.
Pren el nom de Besòs esmentat ja el 909 des de la confluència, prop de Montmeló, dels dos primers Encapçala la seva conca —1 029 km 2 — la Serralada Prelitoral, des dels relleus de Sant Llorenç del Munt als contraforts occidentals del Montseny Desguassa a la Mediterrània, entre Barcelona i Badalona, per un petit delta que la mar va destruint Travessa la Serralada de Marina per l’estret de Montcada, via de penetració al Vallès la vall del Congost —el seu afluent principal—, encaixada profundament en el muntanyam de capçalera, és la via natural d’accés a la plana de Vic i cap als Pirineus De…
el Besiberri
© Xevi Varela
Massís
Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, constituït per roques plutòniques de tipus granític d’edat herciniana, orientat de nord a sud, al límit entre la Vall d’Aran (terme de Salardú), al nord, i les valls ribagorçanes de Boí (terme de Barruera) i de Barravés (terme de Vilaller), al sud.
La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri , comprèn els cims del Besiberri Nord 3008 m, termenal dels municipis abans esmentats, el Besiberri del Mig 2995 m i el Besiberri Sud 3023 m a l’extrem meridional hi ha el pic de Comaloforno 3033 m, el cim més alt del massís El vessant oriental cau violentament damunt la vall de Besiberri , la zona més septentrional del terme de Vilaller Alta Ribagorça, drenada pel riu de Besiberri , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana a la capçalera hi ha l’ estanyet de Besiberri 2180 m alt i, a mig curs, l’ estany de Besiberri 1987 m…
pla de Beret
© Fototeca.cat
Gran pla, a 1 860 m d’altitud, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de Salardú, propietat dels pobles de Salardú, Tredòs, Gessa, Unya i Bagergue.
Té 4 km de longitud des de l’ull de la Garona a la cabana dels Gavatxos i és cobert de prats naturals, els més extensos de la Vall d’Aran Els prats s’eleven en molts indrets fins als cims de les muntanyes que formen, a l’est, l’anomenat massís de Beret tuc de Saumet, tuc de Baciver, cap de Varimanya Hi acudeixen a pasturar uns 40 000 caps de bestiar, propi i foraster, en gran part boví i cavallí, a més del transhumant que es dirigeix a Montgarri i a Varimanya És travessat per una carretera forestal que des de Salardú i Bagergue es dirigeix a Montgarri i a Esterri d’Àneu A més de la cabana…
coma Beredera
Coma de la vall de Toran, al terme de Viella (Vall d’Aran), al vessant septentrional de la serra de Pica Palomèra (a la qual s’uneix al cap de Beredera,
de 2 180 m d’altitud, que presideix la capçalera).
És drenada pel barranc de Beredera, emissari de l' estany de Beredera i afluent del riu de Toran
Benós
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), a 910 m d’altitud, en un coster, a la dreta de la Garona.
L’església parroquial de Sant Martí és romànica Vora el riu, sota el veí poble de Begòs, hi ha la central hidroelèctrica de Benós Benós, central hidroelèctrica de Apareix esmentat en diversos documents, entre els anys 1278 i 1313, amb el nom invariable de villa de Benos El 20 denovembre de 1313 dos cònsols i dinou caps de casa de la vil ade Benòs juraren fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
portilhon d’Albi
Collada
Coll de la serra que separa la Vall d’Aran del territori occità de Conserans (2.457 m), damunt els rasos de Liat; termenal dels municipis de Canejan i Salardú.
parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
© Arxiu Fototeca.cat
Zona de l’alt Pirineu (10.500 ha), a cavall del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, declarada parc nacional el 1955 (reglamentat el 1957).
Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’aiguavés pallarès, a més de l' estany de Sant Maurici es troben les comes i els estanys de…