Resultats de la cerca

El lloc és esmentat el 1011 dins el terme del castell de Gaià Té l’antiga església romànica, sense culte, del segle XII, que fou sufragània de Santa Maria de Gaià entre els segles XIV i XIX El 1878 hom li concedí de nou la categoria de parròquia i fou construïda una nova església, acabada el 1887, i una rectoria a tres-cents metres de l’antiga

Situació i presentació El terme municipal centra un extens sector de la vall mitjana i baixa de la riera de Merlès l’antic Adest, que en aquest indret havia estat a l’edat mitjana partió dels comtats d’Osona i de Berga i també dels bisbats de Vic i d’Urgell després del de Solsona Aquest fet ha marcat una diversitat dels condicionaments històrics de les parròquies, i el terme municipal es pot subdividir en tres sectors el territori a l’esquerra de la riera de Merlès està molt relacionat amb el Lluçanès, amb les esglésies de Sant Martí de Merlès, Sant Pau de Pinós i Santa Maria de Pinós i amb…

Situació i presentació Limita Al SW els rasos de Peguera rasos del Mig, Rasets, serra de Corbera el separen de Castellar del Riu, i a l’W i el NW els mateixos rasos de Peguera el Pedró, 2067 m, baga de Segalers, coll d’Hortons, pla de Dalt, etc, ho fan del de Fígols Vell Per la banda de tramuntana, el terme de Cercs fa un llarg apèndix que es prolonga fins a tocar breument els límits de Vallcebre i Guardiola de Berguedà Per l’E, limita amb la Nou de Berguedà i, més cap al S, amb Vilada Finalment, per la banda SE, el terme de Cercs forma un altre apèndix Pedret a la banda esquerra del…

Situació i presentació És situat entre els municipis de l’Espunyola, Avià i Casserres, i la part principal, envoltada pel terme de l’Espunyola pel NW, el N i l’E mitjançant un apèndix allargassat que divideix les dues parts del terme de Montclar A l’W i al SW limita amb Montmajor, al S amb Viver i Serrateix i al SE amb Casserres Els principals nuclis de població són el poble de Montclar, que és el cap de municipi, la caseria de Sant Quintí de Montclar, que constitueix el centre d’un enclavament, i els nuclis del Casó i Torregassa Una carretera local uneix el cap municipal amb una altra que…

Situació i presentació El municipi té per límit occidental el curs del Llobregat el límit E coincideix amb la riera del Pontarró pel N, les serres del Montsent i de Campdeparets separen el terme municipal del de la Quar i el situen dins el Baix Berguedà per la banda S, els límits convergeixen des del Llobregat i la riera del Pontarró i formen un apèndix estret que es prolonga cap al S i fa de tascó entre els termes de Sagàs i de Gironella, fins a tocar tot just l’extrem NE del de Puig-reig El terme és solcat també per les rieres de la Portella i d’Olvan, que desguassen al…

Situació i presentació Es envoltat en la seva part meridional per els termes de les Franqueses del Vallès SE, Canovelles S i Santa Eulàlia de Ronçana SW en canvi, per la part N, té un apèndix allargassat solcat pel torrent de la Ferrera, que s’enfila fins al cim del serrat de l’Ocata o Puiggraciós, a 807 m d’altitud en aquest sector és envoltat pels termes de la Garriga E, el Figueró i Montmany NE i Bigues i Riells del Fai NW El terme comprèn el poble i cap de municipi de l’Ametlla del Vallès, els barris del Mas Febrera i el Serrat d’Ocata i nombroses urbanitzacions, entre les quals destaquen…

Situació i presentació Limita amb els termes de Montseny E, Cànoves i Samalús SE, el Figaró i Montmany S, i els municipis osonencs de Sant Martí de Centelles W, Aiguafreda N i el Brull N El terme s’estén des dels vessants occidentals del Montseny fins al Congost, que sobrepassa una mica en el seu límit SW, on s’enfila vers els cingles de Castellar És el tercer municipi en extensió del Vallès Oriental i també un dels menys poblats Ocupa el sector central del Congost, el més engorjat, a la riba del qual s’emplaça la major part del seu poblament, però el seu territori té com a eix l’afuat turó…

Situació i presentació Limita amb els termes de Fogars de Montclús W-N, Santa Maria de Palautordera S i Sant Pere de Vilamajor E-NLa part més accidentada del terme és al sector NW, per on s’escolen la riera de Vallmanya i el torrent del Reguissol, afluents de la Tordera Aquest sector és ocupat per densos boscos d’alzines, pins i arbres de ribera Sant Esteve es reparteix amb el terme veí i complementari de Santa Maria de Palautordera la gran terrassa fluvial de la Tordera quan aquesta ha deixat les valls encaixades del Montseny La vall de la Tordera baixa encaixada, s’obre a l’alçada del…

Situació i presentació Limita, al N, amb l’enclavament dels Cortils de Bagà i amb el terme de Gisclareny a l’E, amb Gisclareny i Vallcebre al S, amb Fígols Vell i Gósol i a l’W, amb Gósol i amb Josa i Tuixén Alt Urgell El territori de Saldes inclou l’antic terme de l’Espà, a la banda sud-oest, prop del límit amb Gósol La població es troba disseminada principalment per la part central del terme i al llogaret de Maçaners en alguns indrets, com els veïnats de Cardina i l’Espà i els llogarets de Molers i Feners , la proximitat de les cases indica que anteriorment la població havia estat més…

Situació i presentació El municipi de Montseny, antigament Sant Julià de Montseny, és l’únic que guarda el nom del massís del Montseny, que, com a part de la Serralada Prelitoral, marca la separació entre el Vallès Oriental, Osona i la Selva Precisament el municipi es troba al punt de confluència entre les tres comarques, puig que termeneja per l’E amb Tagamanent, pel S amb Sant Pere de Vilamajor i Fogars de Montclús, pel N amb els municipis osonencs del Brull i Viladrau i pel NE amb el selvatà d’Arbúcies La seva demarcació s’estén per la vall o les valls que formen la capçalera de la Tordera…