Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
cau de les Goges
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Sant Julià de Ramis (Gironès), on foren descoberts instruments prehistòrics de tècnica solutriana (Paleolític superior); és un dels primers indrets on fou possible d’estudiar el Solutrià a Catalunya.
la Devesa
© Fototeca.cat
Parc de la ciutat de Girona, entre els rius Ter, Onyar i Güell, al NW del nucli urbà; té unes 40 ha d’extensió i fou declarat el 1943 parc artístic nacional.
Disposa d’installacions esportives piscina, camps esportius i hípics, del palau de fires, concentrades a la zona anomenada el Camp de Mart antic lloc d’exercicis militars, amb jardins i amb 9 ha de passeigs ombrejats per grans plàtans El darrer terç del s XVIII foren plantats arbres a la terrassa alluvial del Ter, extramurs, i el sector de davant la porta de Figuerola aviat fou utilitzat com a passeig Per necessitats tàctiques, els arbres foren talats el 1808 durant la dominació napoleònica, el general Maximilien Lamarque féu 1813 la urbanització, que encara…
Bruguera
Veïnat
Veïnat del municipi de Llagostera (Gironès), situat 4 km al nord de la vila.
En aquest sector foren trobades restes del Paleolític inferior i superior
comtat de Girona
© Fototeca.cat
Història
Territori entorn de la ciutat de Girona regit per un comte.
Després que els homes de Girona lliuraren la ciutat a Lluís el Piadós 785, hom organitzà el comtat, que fou encomanat a Rostany, segurament un franc, i que estenia la seva jurisdicció des del comtat d’Empúries i la mar fins al Montseny i la Tordera per la banda de ponent i les muntanyes d’Osona o les Guilleries pel nord-oest, incloent-hi aleshores el pagus de Besalú El segon comte fou Odiló 812-817, i el 817 el comtat fou integrat, amb Narbona i els altres comtats orientals de Barcelona, d’Empúries i de Rosselló, a la marca de Septimània En morir Odiló, Berà de Barcelona fou nomenat comte de…
la Força Vella
© Fototeca.cat
Història
Recinte emmurallat de Girona, coincident amb l’emplaçament de la població romana.
De forma triangular, té un perímetre d’uns 800 m i culmina a la banda oriental amb la torre Gironella Els murs, romans, tenen fonaments ibèrics Inclou la seu i dependències eclesiàstiques, a més del palau episcopal Durant la guerra contra Joan II s’hi refugiaren la reina Joana Enríquez i el seu fill, l’infant Ferran, i hi foren assetjats juny-juliol del 1462, però finalment alliberats gràcies a l’ajut de les tropes franceses
Bell-lloc
© Fototeca.cat
Castell
Masia i antic castell, del terme de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), esmentat ja el 1073, la torre de l’homenatge del qual fou transformada el 1704 en capella de Sant Pau.
El 1099 existia ja l’església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa Fou donat el 1117 al monestir de Sant Pau del Camp el 1314 tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat la castellania el castell fou destruït el 1808, durant la Guerra del Francès Els sepulcres dels Bell-lloc foren traslladats el 1855 de Sant Pau del Camp a l’església de Sant Pere comtat de Bell-lloc
Sant Esteve d’Olzinelles
© Alberto González Rovira
Església
Església parroquial que centra el poble d’Olzinelles, dins del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental).
Conserva alguns elements de la construcció romànica i la façana actual és del 1786 és d’una nau, dues capelles laterals segle XVI i campanar d’espadanya convertit en torre Esmentada des del 1083 Vallis Ollofredis dins les terres dels Cabrera el lloc consta des del 978 sota la forma Elzinelles i depengué inicialment del monestir de Sant Cugat del Vallès fou unida des del 1421 a Sant Llorenç de Vilardell i les dues parròquies foren d’un sol rector
castell de Cruïlles
Nom popular amb el qual és conegut el casal dels Cruïlles (Aiguafreda, Vallès Oriental).
El castell és l’antiga residència dels senyors de la quadra, el qual, sense haver tingut mai la categoria de castell termenat, era considerat centre jurisdiccional del terme, transformat en baronia el 1577 Els seus propietaris, sempre d’una mateixa família que canvià de nom per successius enllaços matrimonials, foren successivament Aiguafreda, Vilargent, Bassella, Hostalric, Cruïlles, Aimeric i Pignatelli El primitiu casal fou destruït o desmantellat per ordre del rei al principi del segle XVI Actualment els seus propietaris, que també ho són de la Llobeta, l’han reconstruït,…
el Mercadal
Raval
Antic raval de la ciutat de Girona, situat a l’esquerra de l’Onyar, entre les actuals places del Mercat i de Sant Agustí (o de la Independència).
El tancava la muralla del Mercadal , que seguia el traçat de l’actual Granvia de Jaume I, que ordenà bastir Pere III de Catalunya-Aragó el 1368, però que no fou acabada fins al s XVI Era un sector ocupat, principalment, per hortes travessat des del s XI per la séquia Monar, s’hi installaren els molins de la ciutat i convents Sant Francesc, monestir del Mercadal, de Sant Agustí s XVII, de Santa Clara s XVII, de les Bernades el 1666, hom hi construí l’hospital de Santa Caterina, i a la fi del s XVIII, l’hospici actual Casa de Cultura, obra de Ventura Rodríguez Les desamortitzacions del s XIX…
castell de la Roca
Castell
Castell del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), situat al cim d’un turó des d’on domina la vall del riu Mogent.
D’origen medieval, és de planta trapezoidal De la fortificació primerenca han restat molt pocs elements, perquè la major part de les construccions foren fetes o refetes després de l’any 1465 A llevant es conserva una bestorre semicircular i a ponent hi ha la torre de l’homenatge, de planta rectangular, que forma un talús molt inclinat En aquest sector es troba el nucli residencial, amb una gran estança amb finestres coronelles, el mur del qual està coronat per merlets A la muralla de llevant el parament forma una sortida de dues cares que fan un angle que trenca la línia del mur…