Resultats de la cerca
Es mostren 237 resultats
les Masies de Moltó
Caseria
Caseria del municipi de Cocentaina (Comtat), al límit amb el terme d’Alcoi, a l’esquerra del riu d’Alcoi.
baronia de Xestalcamp
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, amb prèvia facultat reial, el 1467 per Berenguer Mercader i Miró
, que l’havia adquirida el 1455.
Continua en la mateixa família
batllia d’Ares
Història
Antiga comanda del maestrat de Montesa que comprenia el castell i la vila d’ Ares del Maestrat
amb el seu terme.
l’Alqueria dels Capellans
Llogaret
Llogaret del municipi de Gorga (Comtat), a la dreta del riu de Seta, davant la confluència amb el riu de Frainos.
Capaimona
Masia
Antic llogaret i masia del municipi de Tollos (Comtat) (751 m alt.), al límit amb el d’Alcalà de la Jovada.
Era lloc de moriscs, annexat el 1535 a la Jovada i adscrit a la parròquia de Benimassot, dels marquesos de Guadalest
Sant Marçal de Montseny
L’església romànica de Sant Marçal de Montseny (s XII)
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia i després priorat benedictí, situat al coll de Sant Marçal
(1 100 m), entre els massissos de les Agudes i del Matagalls, a la capçalera de la Tordera, dins el municipi de Montseny (Vallès Oriental), al límit amb els de Viladrau (Osona) i Arbúcies (Selva).
A l’origen, pertanyia al bisbat de Vic i fou consagrada pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny La seva fundació degué esser entre el 1050 i el 1060, quan el seu prior Guifred obtingué les primeres demarcacions Estava sota el patronat de la família Agudes-Montseny El 1095 s’uní a Banyoles en qualitat de priorat i els seus monjos intentaren de deixar el Montseny i establir-se a l’església de Santa Magdalena, prop de Mosqueroles, on edificaren una gran església de tres naus, però el bisbe de Vic els obligà a tornar al Montseny, on féu una nova consagració de Sant Marçal el 1104, senyal evident…
séquia Major de Castelló
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del terme de Castelló de la Plana que pren l’aigua del Millars, en un assut comú amb la d’Almassora.
Rega les partides de Fadrell, Censal, Soterrani, Rafalafena, Tacsida, la Safra, la Plana, el Ramell, Canet, el Cap i Mediona D’aquesta séquia deriven el Sequiol, la séquia Mitjana i la de la Coscollosa
baronia de Carrícola
Història
Jurisdicció territorial del País Valencià vinculada el 1477, pel cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja
, juntament amb la d’Atzeneta.
Passà als Orense i als Tamarit
la Batllòria
Poble
Poble del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), al límit amb els de Gualba i Breda, a l’esquerra de la Tordera.
Fins al començament del s XX era cap efectiu del municipi de Montnegre Hi ha indústria productes farmacèutics, fibres artificials
Sant Miquel de l’Arn
Església
Església del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), al límit amb el de Sentmenat, a l’W de la vila de Caldes.
És esmentada ja el 1027