Resultats de la cerca

Situació i presentació Es troba a l’extrem de llevant del Vallès Oriental, en contacte amb la Selva i el Maresme, i limita amb els termes de Vallgorguina S, Santa Maria de Palautordera W, Fogars de Montclús, Campins i Gualba N, els municipis selvatans de Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu N i Fogars de Tordera E, i els de Tordera E i Sant Iscle de Vallalta S, pertanyents al Maresme El terme és centrat per la vall mitjana de la Tordera, al sector que separa els massissos del Montseny N i de la serra de Montnegre S, abruptes i coberts d’una rica cobertura vegetal arbòria, secularment…

Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508

Conserva alguns elements de la construcció romànica i la façana actual és del 1786 és d’una nau, dues capelles laterals segle XVI i campanar d’espadanya convertit en torre Esmentada des del 1083 Vallis Ollofredis dins les terres dels Cabrera el lloc consta des del 978 sota la forma Elzinelles i depengué inicialment del monestir de Sant Cugat del Vallès fou unida des del 1421 a Sant Llorenç de Vilardell i les dues parròquies foren d’un sol rector 

Situació i presentació Limita amb els termes de Fogars de Montclús W-N, Santa Maria de Palautordera S i Sant Pere de Vilamajor E-NLa part més accidentada del terme és al sector NW, per on s’escolen la riera de Vallmanya i el torrent del Reguissol, afluents de la Tordera Aquest sector és ocupat per densos boscos d’alzines, pins i arbres de ribera Sant Esteve es reparteix amb el terme veí i complementari de Santa Maria de Palautordera la gran terrassa fluvial de la Tordera quan aquesta ha deixat les valls encaixades del Montseny La vall de la Tordera baixa encaixada, s’obre a l’alçada del…

El lloc de Pertegàs, on hi havia la casa forta de Pertegàs que pertangué als Pertegàs, als Horta i als Sentmenat, entre altres, és esmentat ja al segle XI, i la parròquia de Sant Martí de Pertegàs fou la primera de SantCeloni es conserva al NW de la vila l’antiga església segle XIII i la rectoria vella

Es tracta d’un raval del poble de la Batllòria del terme de Sant Celoni, desenvolupat dins del municipi de Gualba