Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Montnegre
![](/sites/default/files/media/FOTO/A092211.jpg)
Església de Sant Martí de Montnegre
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), de poblament disseminat, situat al vessant N del cim del Montnegre de Ponent, a la capçalera de la riera de Montnegre, que desguassa a la Tordera enfront de Gualba de Baix.
L’església parroquial, que centra l’escassa població, és dedicada a sant Martí Havia format fins els anys 1932-36 un municipi amb els pobles de Fuirosos i de la Batllòria, que n'era el cap efectiu Havia estat centre de la baronia de Montnegre el municipi s’anomenà fins a mitjan segle XIX la Baronia de Montnegre
Sant Bartomeu de Mont-ras
![](/sites/default/files/media/FOTO/A007660.jpg)
Església de Sant Bartomeu de Mont-Ras, al municipi de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Església
Església i antiga parròquia del municipi de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental), situada al NE del poble, al límit amb el terme de l’Ametlla del Vallès, al vessant meridional del puig Graciós.
Al seu voltant ha estat construïda una urbanització És esmentada ja el 1123 havia depès de Sant Pau de Montmany, però el 1135 formava part del feu, després baronia, de Montbui
la Baronia de Montbui
Antic municipi
Antic municipi del Vallès Oriental creat al començament del segle XIX, sobre el territori de la baronia de Montbui (de la qual ja havia estat separada en 1799-1800 la vila de Sant Feliu de Codines).
Era formada pels pobles de l’Ametlla del Vallès, Bigues, Sant Mateu de Montbui, Lliçà d’Amunt, Palaudàries, Riells del Fai, Sant Bartomeu de Mont-ras, Santa Eulàlia de Ronçana i Sant Cristòfol de Pallars Fou dissolta vers el 1846
torre Tavernera
![](/sites/default/files/media/FOTO/A007567.jpg)
Al fons la torre Tavernera, a Vallromanes
© Fototeca.cat
Masia
Masia del municipi de Vallromanes (Vallès Oriental), a l’esquerra de la riera de Vallromanes, al peu del turó on s’alcen les restes del castell de Sant Miquel de Montornès
.
Era una antiga domus o masia fortificada que havia pertangut als senyors de Montornès, als Armengol i als Taverner, reconstruïda el 1718 pel seu propietari Oleguer d’Ardena, comte de Darnius A la façana hi ha rajoles amb els retrats i els escuts de les famílies que n'havien estat propietàries
Pertegàs
![](/sites/default/files/media/FOTO/A007473.jpg)
Pertegàs, agregat de Sant Celoni
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), prop de la riera de Pertegàs, afluent per l’esquerra de la Tordera, aigua avall de Sant Celoni, que neix als vessants meridionals del turó de l’Home i drena també els termes de Fogars de Montclús i de Campins.
El lloc de Pertegàs, on hi havia la casa forta de Pertegàs que pertangué als Pertegàs, als Horta i als Sentmenat, entre altres, és esmentat ja al segle XI, i la parròquia de Sant Martí de Pertegàs fou la primera de Sant Celoni es conserva al NW de la vila l’antiga església segle XIII i la rectoria vella
la Força
Nucli
Nom del nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), al voltant de l’església parroquial, on hi havia hagut fins al segle XVI un palau fet construir pels comtes de Barcelona a partir del segle X.
El 1937 el municipi adoptà aquest nom
castell de la Roca
![](/sites/default/files/2021-02/castell_de_la-Roca_valles.jpg)
Vista del castell de la Roca del Vallès
Castell
Castell del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), situat al cim d’un turó des d’on domina la vall del riu Mogent.
D’origen medieval, és de planta trapezoidal De la fortificació primerenca han restat molt pocs elements, perquè la major part de les construccions foren fetes o refetes després de l’any 1465 A llevant es conserva una bestorre semicircular i a ponent hi ha la torre de l’homenatge, de planta rectangular, que forma un talús molt inclinat En aquest sector es troba el nucli residencial, amb una gran estança amb finestres coronelles, el mur del qual està coronat per merlets A la muralla de llevant el parament forma una sortida de dues cares que fan un angle que trenca la línia del mur Les sales…
Santa Maria del Camí
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100392.jpg)
Capella de Santa Maria del Camí, a la Garriga
© Fototeca.cat
Monestir
Medicina
Antic monestir i hospital de donats, situat al camí ral de Barcelona a Vic, al municipi de la Garriga (Vallès Oriental).
La comunitat era mixta, de tipus beneficohospitaler, de regla i filiació desconeguda Existia ja al s X en un predi de la família comtal de Barcelona Hi habità com a monja Quíxol, filla de Guifré el Pelós, on morí el 945 i on es conserva encara la seva tomba El 1256 era regit per una priora, Beatriu Al s XIV l’hospital s’havia extingit l’església, però, restà sota la cura de beneficiats La capella actual al costat del mas Terrers, on es guarda el retaule gòtic de la fi del s XV, de l’escola dels Vergós és obra probablement del s XII, encara que la planta és més antiga
el Vallès Oriental
![](/sites/default/files/media/FOTO2/GEC69258MapaVallesOriental.png)
Comarca
Comarca de Catalunya, a la regió de Barcelona. Cap comarcal, Granollers.
La geografia física Presenta una estructura morfològica semblant a la del Vallès Occidental, però més complexa La zona alterosa de tramuntana és dominada per la Serralada Prelitoral, que consta de dues franges adossades una de conglomerats eocènics de la Depressió Central emmarcats sovint per falles, on Sant Miquel del Fai prolonga l’estructura de Sant Llorenç del Munt, i la serralada herciniana, construïda per materials paleozoics o per granit, que en part encavalquen els conglomerats i que una gran falla longitudinal, de Santa Eulàlia de Ronçana a Gualba, passant per la Garriga i Campins,…
Vilalba Sasserra
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100430.jpg)
Vilalba Sasserra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès als vessants septentrionals de la serra del Corredor (turó de la Pera, 481 m alt.), a la divisòria d’aigües entre el Besòs (dins el terme neix la riera de Mogent) i la Tordera (hi neix la riera de Trentapasses, afluent per la dreta d’aquest darrer riu).
Situació i presentació Limita amb els termes de Vallgorguina E-N, Santa Maria de Palautordera N, Llinars del Vallès N-W i Dosrius S, aquest últim pertanyent a la comarca del Maresme El terme és força accidentat turó de la Pera, 481 m el collet del Trull, la serra d’en Benet, amb altituds entre els 454 i els 491 m, excepte l’extrem NW, on hi ha el poble de Vilalba Sasserra, per on passava la via romana i on s’ha format el modern nucli de població Dins el terme es forma la capçalera de la riera de Mogent, que més tard esdevindrà el Besòs, i, també, la riera de Trentapasses, afluent per la dreta…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina