Resultats de la cerca

És una obra romànica segle XI, amb una porta i una petita rosassa gòtiques Conservà fins el 1936 la imatge romànica de la Mare de Déu i un petit retaule gòtic El 1953 fou restaurada

La villa rural de Canyelles existia ja el 898, i la capella fou construïda al s XII És rectangular, romànica, amb un petit presbiteri i una porta a migdia Aiguafreda hi anava en processó i s’hi feia una almoina de pa el 8 de maig Fou restaurada el 1828 i profanada el 1936

Hi neix la riera de Trentapasses , afluent, per la dreta, de la Tordera, que s’uneix al seu collector prop de Sant Celoni El lloc és esmentat ja l’any 1199 el seu creixement al llarg de la carretera de Girona féu que s’hi traslladés modernament la parròquia de Vilalba, de primer adaptant un petit edifici i, vers el 1930, bastint una nova església, neoromànica, obra de Josep MPericas

Forma actualment amb el Serrat de Baix un petit veïnat habitat només com a lloc de segona residència Existia ja el 1065, i el 1098 ja depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès, que feu aixecar la seva interessant església romànica de Sant Sebastià reproduïda en 1928-29 al Poble Espanyol de Barcelona Els seus rectors eren nomenats pels abats de Sant Cugat, fins que el 1400 s’uní en qualitat de sufragània a Caldes de Montbui S'independitzà el 1868, quan fou creada la parròquia moderna, a la qual s’uní part de l’antic terme de Gallifa És servida des de Caldes de Montbui

És esmentat ja el 971 el 1044 el bisbe de Barcelona Guislabert vengué la seva parròquia Sant Vicenç al monestir de Sant Miquel del Fai, que nomenava el rector La parròquia tenia 12 famílies el 1553, 24 el 1824 i 48 el 1848 Hi ha un petit nucli de poblament entorn de l’església i un barri vers Vall-de-ros Ha esdevingut lloc d’estiueig amb moltes torres i xalets L’església actual fou reedificada a partir del 1618 i renovada posteriorment Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil fou municipi independent Des del 1957 pertany a la diòcesi de Vic

La vall té més de 3 km de llargada, i la formen diferents plans, com el pla de Santa Fe, el dels Ginebrons i el pla de l’Espinol, i és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe, dita més avall de Gualba, i per la carretera que sortint de Sant Celoni acaba a Sant Marçal del Montseny Sota la capella hi ha dues preses o embassaments artificials per a producció elèctrica, i alguns masos dispersos i restaurants moderns formen el petit veïnat La capella existia el 1201, i el 1270, segons tradició, hi residia a prop un grup d’eremites que es deien “orde d’ermitans de Santa Fe…

De la capella només resten escasses ruïnes Existia ja el 1306 i tenia algunes donades, regides per una prioressa És tradició que depenia de Sant Pere de les Puelles També se'n diu Sant Pere del Puig Es perden les notícies el 1513

Situació i presentació El municipi és situat a la vall de la riera de Tenes Limita a septentrió amb el terme de Lliçà de Munt, a migdia amb Parets del Vallès i a llevant amb Granollers Per un petit sector, al límit sud-occidental, entronca amb Palau-solità i Plegamans, del Vallès Occidental, i amb l’enclavament de Vila-rosal, del terme de Parets del Vallès El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà de Vall, els barris de Xiol i les Casetes, les caseries del Pla de Lliçà, la Serra, el Sot de la Coma i nombroses…

Hom calcula en aquest sector uns 3 000 h 1975 Hi habiten principalment treballadors qualificats