Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Vilanova de València
Antic raval
Antic raval de la ciutat de València, esmentat ja al sXI, en temps del Cid, com a habitat per mossàrabs, extramurs (del carrer de Roters al de la Corona).
Després de la conquesta de Jaume I, una gran part del barri fou destinada a moreria i fou envoltada de muralles, tot suprimint la parròquia de Sant Miquel, que esdevingué mesquita Durant la guerra de les Germanies, un avalot popular 1521 obligà els musulmans a batejar-se i a cristianitzar la mesquita, sota l’advocació de Sant Miquel de moment fou agregada a la parròquia de Sant Nicolau, però se n'independitzà el 1534
Benicalap
Districte
Districte de la ciutat de València, situat al nord-oest del municipi.
Limita al nord amb el districte de Pobles del Nord, a l’est amb Rascanya, al sud amb la Saïdia i Campanar i a l’oest amb Pobles de l’Oest i el terme municipal de Burjassot El districte de Benicalap està dividit en dos barris, un amb el mateix nom Benicalap i la Ciutat de l’Artista Faller El nucli es formà a l’edat mitjana per un conjunt d’alqueries musulmanes Benicalap fou població independent fins que s’annexionà a la ciutat de València a la segona meitat del segle XIX, convertint-se en una pedania, i el 1979 deixà de ser pedania per passar a ser un barri de la ciutat
Benimàmet
Poble
Poble del municipi de València (Horta), al camí entre la ciutat i Paterna, prop d’aquesta vila, al límit de l’horta, a tocar del ferrocarril de via estreta de València a Llíria, del qual hi ha baixador.
Una part del nucli urbà pertany al terme de Burjassot Hi ha encara dins el terme un barri d’habitacions troglodítiques les Coves de Benimàmet Era un lloc mixt de cristians vells i de moriscs que pertangué als Codinats des de la conquesta cristiana, i als la Cavalleria des del 1453 A la fi del s XVI o al començament del XVII la senyoria passà al monestir de Sant Miquel dels Reis, que la detingué fins al s XIX Fou municipi independent fins el 1882 La parròquia Sant Vicent fou segregada de Burjassot el 1536 El palau senyorial fou construït al començament del s XIV Dins el terme hi ha l’ermita…
Sant Pere de Ferrerons
© C.I.C. - Moià
Església
Església situada en una elevació (926 m.) al NE de Moià (Moianès), dins del veïnat de Ferrerons.
Una pista forestal, que va a Montjoia i a Moià des del trencall del Mas la Granoia, permet d’accedir-hi L’església existia el 939, quan fou unida temporalment a Moià, però era parròquia independent ja el 1063 El 1110 fou renovat i consagrat el nou edifici, dit també Sant Pere de Vilalta L’edifici actual fou construït el 1763, aprofitant part dels antics murs romànics i la torre campanar, que és bàsicament una edificació de la fi de l’època romànica L’església ha estat transformada diferents vegades Forma un petit barri amb la rectoria i el Can Nespler Formà una quadra, amb…
Malilla
Barri
Partida
Antiga partida i barri actual de la ciutat de València, vora la Fonteta de Sant Lluís.
el Canyamelar
Barri
Barri marítim de la ciutat de València, entre el Grau i la séquia d’en Gasc.
Antic poble de pescadors, el 1837, juntament amb el Cabanyal i el Cap de França, constituí el Poble Nou del Mar, annexat a València el 1897 Fins a mitjan s XVIII hom havia conreat canyamels als seus camps L’església parroquial del Roser és obra de 1761-74 En ésser construït el primer moll del port 1792 la franja sorrenca s’eixamplà i la població s’estengué notablement
la Punta
Barri
Barri del municipi de València, a l’antiga horta de Russafa, vora mar, entre Natzaret i Pinedo.
Marxalenes
Barri
Barri de la ciutat de València, a l’esquerra del Túria, dins el districte de la Saidia.
Antiga partida rural, esmentada ja en el Repartiment, es formà com un raval pròxim al monestir de la Saidia, que amb el temps es fusionà amb el de l’Alcúdia de València Fou urbanitzat a la primera meitat del s XIX, i a mitjan segle hi fou bastida l’església del Roser, sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de València Resten pocs carrers del nucli primitiu, absorbits pel creixement urbà modern
la Torre
Barri
Barri de la ciutat de València, situat al S del terme, ja prop del límit amb Sedaví i Benetússer.
S'allarga sobre l’antiga carretera de València al port d’Almansa, en la unió amb la de Paiporta La construcció del nou curs del Túria l’ha deixat just a la vora dreta Era una prolongació, a la vora de la carretera, de cases amb una rodalia rural als darrers decennis ha perdut part del seu aspecte amb la construcció de blocs i s’ha ampliat cap al S del nucli urbà, ja quasi unit al del conjunt Sedaví-Benetússer-Alfafar