Resultats de la cerca

Exclaustrat el 1835, la seva església es convertí el 1845 en ajuda de la parròquia de Sant Tomàs de València Entre el 1897 i el 1910 es construí una nova església en lloc diferent, i a l’antic solar del convent s’edificaren les casernes de Sant Joan de la Ribera i l’estació del tren de València a l’Algar

Fou fundat el 1239 per frares que acompanyaren Jaume I a la conquesta de València, dirigits per fra Illuminat, als quals el rei cedí uns terrenys prop del camí de Russafa i la porta de Boatella Fou un gran centre d’irradiació d’espiritualitat L’església fou renovada vers el 1360 segons el projecte de Berenguer de Codinats, transformada al s XVII i restaurada el 1814 El convent i el claustre també foren reedificats al s XVIII El 1805 els fou ocupat per força l’hort per transformar-lo en plaça pública Des del 1835 el convent es convertí en caserna Fou demolit el 1891 i transformat en parc i…

Fundat per fra Miquel de Fabra, confessor de Jaume I, el 1239, fou un centre d’atracció de la noblesa i dels ciutadans valencians Arribà a tenir més de cent residents entre frares i llecs, entre d’altres, Vicent Ferrer i Lluís Bertran, frares del convent S'hi reuniren capítols generals de l’orde 1370 i 1596 i corts valencianes 1604 Carles I 1542 li concedí salvaguarda reial i afavorí la creació d’un ric arxiu monacal, que, juntament amb la biblioteca, constituïren dos centres importants de documents i manuscrits Fou exclaustrat el 1835, i el que restava de la seva església s’obrí al culte de…

L’antic convent fou aterrat el 1868, i les monges, després d’estatjar-se a diversos establiments provisionals, el 1899 iniciaren la construcció del convent actual al carrer de l’Alboraia En la seva església, neogòtica, inaugurada el 1914, es venera una imatge gòtica de Sant Cristòfol, trobada segons una tradició el 1391, que fou antigament centre de devoció popular dels valencians

És considerada la ciutat més antiga dels EUA Al segle XVIII restà gairebé despoblada, però el 1768 s’hi establiren cent deu famílies menorquines, a més d’alguns grecs i italians Els colons conservaren la llengua catalana —coneguda per la resta dels habitants de Florida amb el nom de mahonese — fins al primer terç del segle XX el filòleg Hugo Schuchardt publicà el 1906 diverses cançons populars catalanes que hi foren recollides al segle anterior, i el 1940 hom enregistrà encara un disc amb una cançó menorquina Cançó de les formatjades d’aquesta procedència

Fou fundat el 1268 per Teresa Gil de Vidaure en uns terrenys que Jaume I havia donat el 1260 a llur fill Jaume de Xèrica La cessió de Teresa Gil a l’orde del Cister fou feta en presència del bisbe Andreu d’Albalat, de l’abat de Poblet Arnau d’Oliola, de l’abadessa de Vallbona Gerarda de Cardona i de les dotze monges d’aquesta abadia vingudes a la nova fundació, presidides per la qui fou la primera abadessa valenciana Beatriu d’Anglesola La naixent comunitat obtingué diversos llegats de Jaume I i el cenobi fou la sepultura de Teresa Gil i de llurs fills Jaume de Xèrica i Pere d’Ayerbe Malgrat…

Sorgí a la vora de la carretera de Barcelona com a barri menestral i després proletari, amb cases baixes En desviar-se la carretera, l’antiga entrada es convertí en carrer de Sagunt i les antigues casetes han quedat incorporades dins els grans blocs de les modernes edificacions A l’església de Santa Mònica, del convent d’agustins descalços bastit en 1662-91, hi fou establerta la parròquia del barri

Neix al vessant S del mont Shasta i, després de travessar la Gran Vall Central, passa per la ciutat homònima, conflueix amb el San Joaquín i desguassa a la badia de San Francisco Té com a afluent principal el Pit