Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
Villar de Tejas
L'església de la Misericòrdia de Villar de Tejas
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Llogaret
Llogaret del municipi de Xelva (Serrans), al S de la vila, al vessant oriental de la serra d’El Negrete, límit amb la Plana d’Utiel.
Hi ha l'església de la Misericòrdia És dins la zona del domini lingüístic del castellà
La Torre
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alpont (Serrans), a l’W d’El Collado; prop seu, vers el SE hi ha la caseria de La Torre de Abajo
.
Vizcota
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alpont (Serrans), al NW de la vila; vers el NW, a 2 km, hi ha el petit nucli de Vizcota de Arriba
.
Pedralba
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb el Camp de Túria; el terme és travessat d’W a E pel Túria.
El relleu és de transició entre el muntanyós, propi de la comarca, i la plana del Túria, riu que dins el terme ha sortit ja del sector encaixat serranenc Només alguns turons són ocupats per pins 500 ha i matollar 500 ha Els conreus ocupen el 80% del territori Predomina el secà, amb 4 500 ha vinya 1 900 ha, garrofers, oliveres, cereals i ametllers El regadiu, en expansió, es localitza a la vora del Túria i es dedica a tarongers, hortalisses i blat de moro Hi ha una important cooperativa vinícola i petites fàbriques tèxtils La ciutat 2 053 h agl 2006 152 m alt, que rebé aquest títol el 1927, és…
El Collado
Nucli
Llogaret i nucli més important del municipi d’Alpont (Serrans), a la capçalera de la rambla d’Arquela, per on passa la carretera vers Arcos de las Salinas (Aragó).
L’església parroquial és annexa a la d’Ares d’Alpont
la Llosa del Bisbe
la Llosa del Bisbe
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, a l’est de la comarca, al sector menys muntanyós al límit amb el Camp de Túria.
L’àrea no conreada brolla i pasturatges de propietat comunal, aprofitats pel bestiar oví ocupa el 25% del territori L’agricultura unes 1000 ha és predominantment de secà és destinada principalment a la vinya 150 ha, garrofers, oliveres, ametllers i petits sectors de blat 40 ha i ordi Hi ha una cooperativa agrícola de vi i oli Hom explota mines de caolí i argila La vila 505 h agl 2006 392 m alt és a la plana L’església parroquial és dedicada a sant Sebastià Formava part de la baronia de Xulella, de la mitra de València El 1688 el bisbe Rocabertí li concedí l’autonomia, i Carles IV li donà el…
jaciment de La Almeza
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Cretaci inferior datable entre l’Hauterivià superior i el Barremià inferior, situat al municipi d’Alpont (Serrans), comprès entre 116,5 i 108 milions d’anys.
El context geològic fou una plana d’inundació que posà al descobert una de les poques restes d’estegosaure atribuïda a l’espècie Dacentrurus armatus
Bercuta
Caseria
Caseria (4 h [1960]) del municipi de Xelva (Serrans), situada a l’esquerra del Túria i sobre el congost d’aquest riu, 8 km al sud de la vila.
taifa d’Alpont
Pont
Construcció i obres públiques
Petit regne de taifa, constituït al s XI per la família dels Banū Qāsim a la zona central interior del País Valencià, al voltant de la vila d’Alpont (Serrans).
Durant la revolta de Còrdova 1026-27 el senyor d’Alpont ‘Abd Allāh ibn Qāsim allotjà el califa Hišām III Mort ‘Abd Allāh 1030, el seu fill i successor Muḥammad ibn ‘Abd Allāh es declarà senyor independent 1031 en desintegrar-se el califat cordovès Després d’ell seguiren Ahmad ibn Muḥammad, que morí el 1048, i ‘Abd Allāh ibn Muḥammad, el qual, després d’ésser combatut pel Cid i obligat a tributar-li 10 000 dinars anuals, fou desposseït pels almoràvits el 1092 El 1094, al costat dels nous invasors, Nizām al-Dawla, com a senyor d’Alpont, lluità contra el Cid
Nieva
Llogaret
Llogaret del municipi de Benaixeve (Serrans), situat al sector sud-oriental del terme, al pla de Nieva; esdevingué cap del municipi en ésser negat Benaixeve pel pantà del seu nom.
L’ermita de Sant Isidre, del segle XVIII, ha esdevingut parròquia