Resultats de la cerca
Es mostren 6279 resultats
el Prat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Prat) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Figuerola d’Orcau, prop de la vila.
És esmentat ja al s XVII
Prasquiró
Caseria
Caseria del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), al SW del poble de Sant Salvador de Toló.
Posadas
Ciutat
Capital de la província de Misiones, Argentina, a la regió Litoral.
La població s’ha duplicat els últims vint anys Situada a la riba esquerra del riu Paraná i enfront de la ciutat paraguaiana de Villa Encarnación, és port fluvial i centre comercial Exporta arròs, blat de moro, mate, fruites i els productes forestals de la província Indústria alimentària carn i farinera i tèxtil
la Portella
La Portella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Abans pertanyent a la comarca de la Noguera, forma part del Segrià des de l’any 1989 De 12,31 km 2 d’extensió, s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al límit amb la comarca de la Noguera El límit de llevant del terme passa pel curs del riu esmentat, que fa de divisòria amb el municipi d’Albesa Noguera A ponent el municipi confronta amb Alguaire i amb Vilanova de Segrià i a migdia termeneja amb Corbins, tots ells municipis segrianencs Hi passen diversos recs que s’alimenten del canal de Pinyana entre ells cal esmentar el de Ratera, el Regueret o la Cecleta…
Santa Llúcia de Paüls
Església
Església romànica del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, dins l’antic terme de Paüls de Flamisell, entre aquest poble i el Flamisell.
Santa Llúcia de Mur
Priorat
Antic priorat del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), situat a l’W de la vila, al despoblat homònim.
El priorat de Santa Llúcia de Mur , dependent de la collegiata de Mur, consta des del 1162 i era regit pel canonge cambrer de la collegiata, que tenia la cura d’ànimes de la parròquia En la seva església es reuniren al s XIV algunes assemblees sinodals de les esglésies de la pabordia o terreny exempt de Mur
Santa Fe
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Litoral.
La capital és Santa Fe És limitada al N per la província del Chaco, a l’E per les d’Entre Ríos i Corrientes mitjançant el riu Paraná, al S per la de Buenos Aires i a l’W per les de Córdoba i Santiago del Estero Situada en el punt de contacte entre el Chaco i la Pampa, pertany a la conca del Paraná i al seu afluent, el Salado És la província més poblada, després de Buenos Aires 18 h/km 2 1980 Té una agricultura molt rica blat de moro, canya de sucre, lli, cotó, tabac Explotació forestal al N Important zona ramadera Indústries del paper, químiques i càrnies Important xarxa de comunicacions
Santa Fe
Ciutat
Capital de la província de Santa Fe, Argentina, a la regió Litoral.
És situada a la vora dreta del riu Salado, prop de la seva unió amb el Paraná Ciutat en creixement ininterromput, és un port fluvial per on surten els cereals del N de la Pampa Indústries del cuir, teixits i farines Molta activitat comercial, afavorida per les seves adequades comunicacions Té aeroport Centre d’ensenyament superior
Santa Engràcia
Vista de Santa Engràcia
© CIC-Moià
Poble
Poble (1.036 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), dins l’antic terme de Gurp de la Conca.
De la seva església parroquial Santa Engràcia depenia la de Gurp Hi ha, dins el terme, una font sulfurosa El castell de Santa Engràcia és esmentat a la segona meitat del s XI
Sant Adrià de Tendrui
Poble
Poble (3 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), dins l’antic terme de Gurp de la Conca, al NW del poble de Tendrui.
La seva església Sant Llorenç era parroquial El 1831 pertanyia al baró d’Eroles