Resultats de la cerca
Es mostren 5115 resultats
coma Bella
Vall del municipi de Bagà (Berguedà) que s’obre al vessant SE de la Tosa d’Alp entre els rasos de Comabella
, al S, i el puig d’Alp, al N.
República Batava
Geografia històrica
Nom que el maig del 1795 prengueren les Províncies Unides dels Països Baixos en constituir-se en república de model francès.
La República Batava fou substituïda l’any 1806 pel regne d’Holanda, establert per Napoleó a favor del seu germà Lluís Països Baixos
Basturs
Poble
Poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), situat a 642 m d’altitud, a la conca de Tremp, a 3 km d’Orcau, al sud-est, a la dreta del riu d’Abella, vora el qual hi ha l’antic castell de Basturs
.
L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Julià
la Bastida de Bellera
Poble
Poble (1 234 m alt.) del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), dominant la vall del riu de Bellera.
Formà part de la baronia de Bellera L’església parroquial és dedicada a sant Sebastià A llevant es troba l’antic pont medieval del Diable , prop del qual hi ha l’ermita romànica de la Mare de Déu de Bellera
el Bastareny
![](/sites/default/files/media/FOTO/Bastareny.jpg)
Vista del Bastareny
© CIC-Moià
Riu
Riu del Berguedà, afluent de capçalera de la dreta del Llobregat.
És de règim nivopluvial, amb fortes oscillacions estacionals Neix a les fonts càrstiques de la Dou, també anomenades fonts del Bastareny , i recull les aigües de la serra de Molnell, les del coll de Tancalaporta i les de la baga de Murcurols El riu forma una vall que flueix en direcció NW-SE per terrenys secundaris i terciaris Per la dreta rep el torrent de Turbians i per l’esquerra el riu de Gréixer passa per Bagà i desguassa al Llobregat per Guardiola de Berguedà En són aprofitades les aigües per a la indústria
els Bassacs
Veïnat
Veïnat del terme municipal de Gironella (Berguedà), a la dreta del Llobregat, a 1,5 km de la vila, al voltant d’una gran fàbrica tèxtil.
Prop de la colònia hi ha l’església de Sant Marc dels Bassacs s X
Aguilar
Llogaret
Antic llogaret i quadra del municipi de Montmajor (Berguedà), situat prop del Pujol de Planès, de la parròquia del qual depèn la seva església de Santa Maria.
Al s XIX havia format un municipi juntament amb d’altres petits territoris, molt separats entre ells i escampats des dels rasos de Peguera Catllarí fins al pla de Montmajor l'Hospital i a la serra de Busa, en ple Solsonès Valielles duia el nom d' Aguilar, l’Hospital i Catllarí , i tenia, el 1842, 40 h
les Adoberies
![](/sites/default/files/media/FOTO/A025078.jpg)
L’antic pont de Sant Jaume, sobre el barranc de les Adoberies, que unia l’antiga ciutat de Tremp amb el raval de Sant Jaume (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Tremp (Pallars Jussà), situat a l’antiga quadra de Margarit, vora el monestir de Sant Jaume de Pallars.
Tot i només ésser separat del nucli urbà per un torrent, ha pertangut fins al 1956 al municipi de Talarn
Abella de la Conca
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099862.jpg)
Vista del nucli d’Abella de la Conca (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà.
Situació i presentació El municipi d’Abella de la Conca, de 78,27 km 2 es troba al sector oriental de la Conca de Tremp, al límit amb la comarca de l’Alt Urgell El terme limita al NW-N amb el Pont de Claverol, al N-NE amb Cabó, a l’E amb Coll de Nargó, ambdós de l’Alt Urgell, i al S-SW amb Isona El territori és força accidentat, a excepció del sector de la ribera del riu d’Abella La serra de Boumort s’aixeca en la part més septentrional i la serra de Carreu, amb el seu contrafort, la serra de Carrànima, en la part central i oriental La serra de Carreu forma part del massís del Boumort, amb el…
Aalsmeer
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Septentrional, Països Baixos.
Gran mercat de flors