Resultats de la cerca
Es mostren 3202 resultats
Zelanda
© NBTC
Divisió administrativa
Província del SW dels Països Baixos.
La capital és Middelburg 45615 h 2001 Comprèn l’estuari de l’Escalda, amb les illes Walcheren, Zuid-Beveland, Noord-Beveland, Tholen i Schouwen, la península de Sint-Philipsland i la regió continental del Flandes zelandès És un territori pla, format per argiles alluvials, protegit de la mar per les muralles dels dics Els recursos econòmics es basen en l’agricultura amb conreus de bleda-rave, fruiters i farratge i la ramaderia La indústria hi és pràcticament inexistent Les ciutats són petites, i bé que Middelburg és la capital, el centre principal és Vlissingen Habitada pels celtes, fou…
Zeist
Ciutat
Ciutat de la província d’Utrecht, Països Baixos.
Hi ha indústria tèxtil i automobilística, i fàbriques de conserves i de coberts És centre de la comunitat de germans bohemis
Zaanstad
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Septentrional, Països Baixos.
Situada al NW d’Amsterdam, a la riba del Zaan Indústria alimentària especialment xocolata, metallúrgica especialment embalatges i química i maquinària S'originà el 1974 en unir-se diversos municipis veïns Assendelft, Koog aan de Zaan, Krommenie, Westzaan, Wormerveer, Zaandam i Zaandijk
Xerallo
Caseria
Hostal
Antic hostal i caseria del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), a la carretera de Tremp al Pont de Suert, dins el terme de les Esglésies, vora el riu de Manyanet.
Aigua amunt de l’antic hostal hi ha una fàbrica de ciment, que començà a funcionar el 1950, per tal de fornir de ciment les obres hidroelèctriques de la Ribagorça fou clausurada el 1973, cosa que comportà el despoblament de la caseria 388 h el 1970 En part treballava amb el carbó de les mines de Malpàs Tenia una producció d’unes 200 000 t anuals
Trepadús
Masia
Masia i antic terme del poble de l’Espluga de Serra, al municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat al vessant meridional de la Tallada de Malpàs, a l’antic municipi i actual enclavament d’Enrens i Trepadús, situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, entre els termes del Pont de Suert, Tremp (Pallars Jussà) i Sopeira (Ribagorça).
Tremp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Pallars Jussà, al centre de la conca de Tremp.
Situació i presentació El municipi de Tremp és un dels exemples més complexos de la geografia de Catalunya, per tal com té 302,82 km 2 , sense continuïtat física i amb gairebé una trentena d’entitats de població Aquests fets comporten que l’estudi d’aquest municipi no sigui moltes vegades unitari pel que fa a la descripció La superfície del municipi de Tremp ha canviat al llarg dels anys Tremp tenia un terme històric de 8,3 km 2 , que comprenia la ciutat de Tremp i la quadra de Claret, que formava tradicionalment un enclavament separat pel municipi de Talarn Des de 1840 Tremp passà a ser…
estany Tort
Estany
Estany de la capçalera de la vall Fosca (Pallars Jussà), damunt Cabdella, un dels més grans de la conca del Flamisell, que rep l’aigua de l’estany Mariola.
Forma part del sistema d’alimentació de la central hidroelèctrica de Cabdella
Torre Gavosera
Sector o indret
Antiga quadra del Pallars Jussà, propera al poble de Mur, del municipi de Castell de Mur, amb una capella dedicada a sant Miquel.
la Torre d’Olient
Antic terme del Pallars Jussà, prop del poble d’Hortoneda de la Conca, al municipi de Conca de Dalt.
la Torre de Tamúrcia
© CIC-Moià
Poble
Poble (1.048 m) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al peu de la serra de Sant Gervàs, al capdamunt d’una vall tributària, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana.
De la seva església parroquial de Sant Josep o de la Purificació depèn el nucli dels Masos de Tamúrcia Conserva l’absis de la primitiva construcció romànica i presideix la façana un campanar de torre quadrat