Resultats de la cerca
Es mostren 3717 resultats
Davao
Ciutat
Ciutat del sud de l’illa de Mindanao, Filipines, al fons del golf de Davao, al peu del volcà Apo.
Els últims anys ha experimentat un gran creixement demogràfic degut a una forta immigració japonesa És el centre d’una fèrtil regió agrícola abacà, arròs, copra, cacau, cafè, plantacions de cautxú i cocoters És un port molt actiu que exporta abacà i copra
Darmós
![](/sites/default/files/media/FOTO/A017663.jpg)
Vista parcial del poble de Darmós (Ribera d’Ebre)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tivissa (Ribera d’Ebre), al nord de la vila, prop del límit amb els termes de Móra la Nova i de Garcia, a la dreta del barranc de Darmós
, que aflueix a l’Ebre, per la dreta, a Móra la Nova.
La parròquia de Sant Miquel fou fundada com a vicaria perpètua el 1784 La població fou destruïda el 1810 per les tropes napoleòniques l’església fou refeta en 1862-67
estany Cubeso
Estany
Estany (2 350 m alt.) de la capçalera del Flamisell, a la vall Fosca (Pallars Jussà), dins el municipi de la Torre de Cabdella, que forma gairebé sempre una sola massa d’aigua amb l’estany d’Eixerola.
Forma part d’un important circ lacustre juntament amb els estanys Morto i Castieso, més alts, i els de Neriolo i Tort el més extens, més baixos
serra de la Creu
Massís
Massís muntanyós (734 m alt.) de la Ribera d’Ebre, un dels que formen la serra de Tivissa, dins el terme de Tivissa (dit, també, la muntanya de Tivissa), que s’estén al sud de la vila, entre la mola de Genessies, a l’est, al límit amb el Baix Camp, fins a la ribera esquerra de l’Ebre, prop de Ginestar.
Separa la conca de l’Ebre de la dels torrents costaners que desemboquen al golf de Sant Jordi
tossal de la Costa
Cim
Cim (2 604 m) del massís que separa la vall Fosca de la vall de Bellera (Pallars Jussà), al S del port de Felià.
Avançat vers l’est, domina el curs del Flamisell entre Espui i la Torre de Cabdella
barranc de Coscó
Barranc
Barranc del Pallars Jussà que desguassa a la Noguera Ribagorçana a través del barranc de la Clua.
L’església de Santa Caterina depenia de la pabordia de Mur
Cadolla
Antic poble
Antic poble (935 m alt.) del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a l’esquerra del riu de Cadolla
, que neix al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs i desemboca al riu de Bellera per la dreta, sota la Bastida de Bellera.
Al s XIX formà municipi amb la quadra de Miravet
morral de Cabrafeixet
Muntanya
Contrafort meridional a la serra de Cardó, entre la Ribera d’Ebre (Rasquera) i el Baix Ebre (el Perelló), de grans espadats pel vessant septentrional.
Dins el terme del Perelló hi ha la balma de Cabrafeixet , amb pintures rupestres prehistòriques del grup dels pintors de les serres, descobertes el 1921 damunt una superfície de 10 m de longitud hi ha tres grups de figures amb un caçador amb arc, un home que corre i diversos animals, cabres salvatges i cérvols
Cabicerans
Història
Quadra del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al terme separat de Claret.
Cabdella
Cabdella
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1422 m alt.) del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), situat damunt un tossal, a la confluència del riu de Cabdella (nom que pren la capçalera del Flamisell) amb el Riquerna i el torrent de Felià.
L’església parroquial Sant Vicenç és romànica Un quilòmetre avall hi ha la central hidroelèctrica de Cabdella , la més antiga del Pallars i de Catalyunya 1914, que aprofita l’aigua de l’estany Gento, derivada per un canal de 4848 m de longitud fins al salt de Cabdella 836 m alt té una potència installada de 26000 kW i una producció anual de 61000000 kWh Un funicular comunica la central amb la cambra de càrrega, des d’on una via fèrria segueix el canal fins a l’estany Gento Al voltant de la central hi ha un barri, creat per l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya 132 h 1981 1280 m alt,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina