Resultats de la cerca
Es mostren 10887 resultats
ducat de Bremen
Geografia històrica
Territori del Sacre Imperi, al cercle de la Baixa Saxònia, creat en ésser secularitzat el principat episcopal de Bremen a la pau de Westfàlia (1648) i adjudicat a Suècia.
El 1712 passà a Dinamarca, i el 1720, a Hannover
serra del Boumort
Panoràmica de la serra de Boumort des de la vall de Cabó (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Serra
Serra interior dels Prepirineus que s’estén en direcció W-E, entre les conques de la Noguera Pallaresa i del Segre.
És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos que es dipositaren al Cretaci mitjà i superior sobre materials de transgressió marina del Tries i el Lies Els sistemes d’erosió glacial i fluvial quaternaris han escombrat els dipòsits postorogènics conglomerats vermells triàsics i argiles quaternàries i han modificat la morfologia en contribuir les glaceres a la formació de planes d’erosió i la circulació de les aigües a la carstificació de tot el conjunt La vegetació, llevat escadussers claps mediterranis a la zona basal, és bàsicament de tipus…
ducat de Bouillon
Geografia històrica
Territori (actualment pertanyent al Luxemburg belga), erigit en ducat de l’Imperi el 1093 a favor de Jofre de Bouillon, el qual el vengué (1095) al bisbe de Lieja per tal de procurar-se diners per a la croada de Terra Santa.
Pertangué a la família de La Marck 1483 i als vescomtes de Turena 1591 Ocupat 1676 i annexionat 1793 pels francesos, el 1814 el territori passà a formar part dels Països Baixos
pic de l’Espada
Cim
Cim (2 557 m) que domina el poble de Cabdella (al municipi de la Torre de Cabdella), a la confluència del Riqüerna i el Flamisell (Pallars Jussà).
Eskilstuna
Ciutat
Ciutat del län de Södermanland, Suècia.
Situada vora el riu Eskilstuna, emissari del llac Hjälmaren al llac Mälaren Important nucli de la indústria sueca de l’acer eines de tall té, a més, tallers de construccions mecàniques, de motors, d’instruments de precisió i d’armament
les Esglésies
Poble
Poble del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), situat a la riba esquerra del riu de Bellera, aigua amunt del poble.
L’església de Sant Joan depenia de la de Perves Alta Ribagorça
barranc d’Escarlà
Barranc
Barranc del municipi de Tremp (Pallars Jussà), que neix al grau d’Espills i desguassa a la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial Sant Joan és sufragània de la d’Espills
Escània
Platja de Kullahalvön, a Escània
© Jens Rydén/imagebank.sweden.se
Divisió administrativa
Län i regió històrica del sud de Suècia que comprèn els läner de Kristianstad i Malmöhus.
Formà part del regne danès des dels seus orígens, i la seva capital, Lund, esdevingué ~1103 seu arquebisbal Per la seva riquesa cerealística i la seva estratègica situació fou tradicionalment cobejada pels suecs, però fins al tractat de Roskilde 1658 Suècia no n'aconseguí la incorporació, ratificada per les paus de Copenhaguen 1660 i Lund 1679 La Universitat de Lund, fundada el 1668, contribuí a difondre la cultura sueca a Escània
pas d’Escales
Vista del pas d’Escales
© Fototeca.cat
Congost
Congost que forma, a la Ribagorça, la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira
), on hi ha el monestir d’Alaó.
Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri 1 300 m alt a l’est, i pel de l’Espina 1 110 m a l’oest El congost, un dels més importants del Pirineu català, ha estat modernament 1955 aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales , de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 152 milions de m 3 i la potència installada és de 45 000 kW
Eroles
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat en un coster al vessant oriental de la serra de Rocamola, que separa les conques de la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana, agrupat al voltant de l’església parroquial de Santa Maria.
Fou centre de la baronia d'Eroles L’antic castell d’Eroles passà a ésser de jurisdicció reial el 1404 Fins el 1950 fou cap de l’antic municipi de Fígols de la Conca