Resultats de la cerca

Situació i presentació Abans pertanyent a la comarca de la Noguera, forma part del Segrià des de l’any 1989 De 12,31 km 2 d’extensió, s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al límit amb la comarca de la Noguera El límit de llevant del terme passa pel curs del riu esmentat, que fa de divisòria amb el municipi d’Albesa Noguera A ponent el municipi confronta amb Alguaire i amb Vilanova de Segrià i a migdia termeneja amb Corbins, tots ells municipis segrianencs Hi passen diversos recs que s’alimenten del canal de Pinyana entre ells cal esmentar el de Ratera, el Regueret o la Cecleta…

El priorat de Santa Llúcia de Mur , dependent de la collegiata de Mur, consta des del 1162 i era regit pel canonge cambrer de la collegiata, que tenia la cura d’ànimes de la parròquia En la seva església es reuniren al s XIV algunes assemblees sinodals de les esglésies de la pabordia o terreny exempt de Mur

La capital és Santa Fe És limitada al N per la província del Chaco, a l’E per les d’Entre Ríos i Corrientes mitjançant el riu Paraná, al S per la de Buenos Aires i a l’W per les de Córdoba i Santiago del Estero Situada en el punt de contacte entre el Chaco i la Pampa, pertany a la conca del Paraná i al seu afluent, el Salado És la província més poblada, després de Buenos Aires 18 h/km 2 1980 Té una agricultura molt rica blat de moro, canya de sucre, lli, cotó, tabac Explotació forestal al N Important zona ramadera Indústries del paper, químiques i càrnies Important xarxa de comunicacions

És situada a la vora dreta del riu Salado, prop de la seva unió amb el Paraná Ciutat en creixement ininterromput, és un port fluvial per on surten els cereals del N de la Pampa Indústries del cuir, teixits i farines Molta activitat comercial, afavorida per les seves adequades comunicacions Té aeroport Centre d’ensenyament superior

De la seva església parroquial Santa Engràcia depenia la de Gurp Hi ha, dins el terme, una font sulfurosa El castell de Santa Engràcia és esmentat a la segona meitat del s XI

La seva església Sant Llorenç era parroquial El 1831 pertanyia al baró d’Eroles

De règim nival, neix als Andes, al vessant nord-oriental del cim de Fitz Roy, travessa els llacs Viedma i Argentino, penetra a la Patagònia, on forma nombrosos meandres encaixats, i desemboca a l’Atlàntic, en un estuari al N de la Bahía Grande

La capital és Río Gallegos 43 727 h 1980 Al N limita amb la província de Chubut, a l’E amb l’oceà Atlàntic i al S i W amb Xile Es compon de dues regions clarament diferenciades des del punt de vista estructural i morfològic a l’W els Andes, amb nombroses restes de les passades èpoques glacials, i a l’E la Patagònia, amb un conjunt d’altiplans i depressions degudes a moviments epirogènics Els rius són cabalosos, car són alimentats per les neus perpètues dels Andes Clima fred, àrid i ventós, amb poques pluges i dèbils És la província menys poblada 0,5 h/km 2 1980 L’economia es basa en la…

L’església de Santa Coloma depèn de la parròquia de la Bastida de Bellera Al s XIII pertanyia a la baronia de Bellera