Resultats de la cerca
Es mostren 4601 resultats
barranc d’Esplugafreda
El barranc d’Esplugafreda sota els vesants del Turó de Sant Cosme (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Barranc
Curs d’aigua del terme de Tremp (Pallars Jussà), al sector de l’antic terme de Sapeira, que aflueix per l’esquerra a la Noguera Ribagorçana, aigua avall d’Orrit.
L’església parroquial Sant Esteve depèn de la d’Orrit
Espluga de Serra
Vista del poble d’Espluga de Serra
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat al vessant occidental de la serra de Camporan, a la capçalera de la vall del barranc de Tamúrcia, a 1 196 m alt..
L’església és dedicada a la Mare de Déu de les Neus Fins el 1970 constituïa un municipi independent el terme del qual comprenia les valls del barranc de Miralles i de Tamúrcia, fins a prop la seva confluència amb la Noguera, i, al nord, vora aquest riu, l’antic terme de Casterner de les Olles i, separats de la resta del terme, els d'Enrens i de Trepadús L’antic municipi comprenia, també, els pobles de la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, els llogarets de Torogó amb l’antic priorat de Sant Climent de Torogó , i el Castellet, els antics pobles de Miralles, d'Aulàs i de Llastarri, la…
Espinalbet
La caseria d’Espinalbet
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), al vessant SE dels rasos de Peguera, a la capçalera del riu Demetge, sota el santuari de Corbera.
L’església parroquial és dedicada a sant Vicenç
Espills
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), a 1 077 m alt., sobre una elevació dominada pel grau d’Espills (1 188 m alt.), al vessant dret de la vall d’Espills, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere i fou possessió del monestir de Laudix 1118
la Barceloneta
Veïnat
Veïnat del municipi de Vallcebre (Berguedà), vora la carretera a Guardiola de Berguedà.
barranc de Barcedana
Barranc
Curs d’aigua del Pallars Jussà, afluent de la Noguera Pallaresa per l’esquerra.
Neix al vessant septentrional del Montsec de Rúbies Gavet de la Conca i desemboca al pantà de Terradets de Llimiana
Balasc
Veïnat
Veïnat del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), prop del poble de Benavent de la Conca, a l’antic camí d’Artesa de Segre a Tremp pel coll de Comiols.
Bagà
Sant Llorenç prop Bagà
Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Llorenç de Bagà, o prop Bagà) situada prop de l’aiguabarreig del Bastareny i del Llobregat, sobre la moderna població de Guardiola de Berguedà (Berguedà), propera a la vila de Bagà.
L’església Els estudis fets en la dècada dels vuitanta del segle XX amb motiu dels treballs d’excavació i restauració esmentats posaren de manifest les diferents fases de l’obra i aportaren nova llum, en especial sobre l’anomenada cripta La primera església de la qual tenim notícia, la consagrada el 983, era un edifici basilical de planta rectangular i de grans proporcions, dividit en tres naus separades per columnes La porta principal s’obria al centre de la façana est n’hi havia d’altres de secundàries, que comunicaven amb les dependències monacals, a les façanes sud i nord Al segon quart…
Bagà
Detall de la plaça Major de Bagà
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Berguedà situat a l’extrem N del Berguedà, al límit amb la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Al NE toca amb Castellar de n’Hug, a l’E i al S amb Guardiola de Berguedà, a l’W amb Gisclareny i al N amb Bellver de Cerdanya, Alp, Das i Urús tots de la Cerdanya, i amb Grèixer, enclavament de Guardiola de Berguedà La part principal del terme de Bagà, que inclou el poble pròpiament dit, forma un extens territori aproximadament quadrat, del qual surten dos apèndixs la capçalera del riu de Gréixer, ampla i extensa, que es projecta cap al NE i limita amb la Baixa Cerdanya la serra de Gréixer, el Pedró dels Quatre Batlles, de 2 531 m, la Tosa d’Alp i la carena de…
pantà de la Baells
El pantà de la Baells, a la comarca del Berguedà, que rep les aigües del Llobregat
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà construït sobre el Llobregat, al congost de la Baells, dins els termes de Cercs, Vilada i la Quar (Berguedà).
Fou inaugurat el 1976 i té una capacitat per a 115 milions de m 3 d’aigua i un mur de contenció de 102 m d’alçada Regula l’aigua de Barcelona a més, hom l’aprofita per a la indústria tèxtil i els regadius del Baix Llobregat