Resultats de la cerca

El vast terme —que abans cobria tota la comarca— presenta un apèndix al NW, dellà la serra d’Oriola, anomenat el la Matança , i un altre al N, el camp de la Murada El triangle Segura-litoral-ratlla de Múrcia té uns 358 km 2 , i les seves majors altituds corresponen a les serres d’Escalona 347 m i de Pujálvarez 341 m Al sector occidental la tectònica penibètica vertebra la serra d’El Cristo, que domina els plans de Cárceles, i la d’Escalona, de materials neògens i de relleu subàrid Al litoral arriben els glacis i cons de dejecció cap Roig,…

Les 22 360 ha de regadiu 200 000 tafulles continuen el regadiu de la Vega Media murciana, amb una esplendorosa fecunditat, malgrat una estructura de la propietat prou desequilibrada Els conreus tradicionals, entre els quals figuraven les fibres tèxtils cànem, lli i, modernament, cotó han cedit lloc als cítrics i a d’altres de més comercials, com les carxofes i els tomàquets Un dels trets més originals és la població disseminada Aquest hàbitat corresponia en bona part a cases de llauró aïllades i a les barraques Catral, Benejússer, Oriola de fang i canyes, cobertes d’albardí, més…

Depenia del convent d’Oriola i existia ja el 1419 A l’església de Montserrat d’Oriola hi havia una confraria de Sant Genís, que consta entre el 1419 i el 1693, els membres de la qual es comprometien a acudir amb armes i cavalls a defensar aquest convent quan era atacat pels pirates nord-africans Fou sempre una possessió i filial del monestir de la ciutat d’Oriola, i hi residien pocs religiosos

L’església parroquial és dedicada a l’Ecce Homo des del 1780 fins a mitjan s XIX fou sufragània de la del Salvador d’Oriola

Despoblat en època no determinada, fou agregat a la parròquia de Sant Salvador d’Oriola Repoblat a partir del s XVIII, esdevingué ajuda parroquial 1831 i, més endavant, parròquia de Sant Bartomeu Sant Bartomeu d’Almisdrà

La geografia Cap de comarca, Oriola Fisiogràficament, la comarca enclou el terme de Guardamar de Segura, el qual, però, des del punt de vista lingüístic pertany al Baix Vinalopó Forma part de l’orla costanera valenciana eixamplada amb els considerables aportaments alluvials La continuació de l’horta murciana és un autèntic delta, en part interior, que omple la fossa tectònica del Segura, zona inestable de característica activitat sísmica terratrèmol del 1829 al costat seu emergeixen les aïllades serres penibètiques de La Muela i de Callosa, de relleu descarnat Per la…

És situat a l’esquerra del Segura, al peu de la serra d’Oriola, vora la ratlla de Castella Dins el seu terme hi ha vestigis d’antigues explotacions mineres Aquest sector de l’horta pertanyia a la parròquia oriolana de Santiago