Resultats de la cerca
Es mostren 5633 resultats
Frederiksborg
El castell de Frederiksborg
Corel
Divisió administrativa
Amt de Dinamarca, al NW de l’illa de Sjaelland.
La ciutat principal és Hillerød 33424 h 1981 El castell que li donà el nom, construït entre el 1602 i el 1625 i reconstruït després de l’incendi del 1859, és museu d’història nacional
Frederiksberg
Ciutat
Ciutat de Dinamarca, a l’illa de Sjaelland, dins l’àrea metropolitana de Copenhaguen.
El seu terme és totalment envoltat pel de la capital, a causa de l’expansió d’aquesta Conté una àrea d’esbarjo parc de Frederiksberg, zoològic de Copenhaguen, un sector residencial i una àrea industrial, amb fàbriques de conductors elèctrics i la fàbrica reial de porcellanes de Copenhaguen
mas de Frauques
Masia
Torre
Masia i antiga torre (torre de Frauques) del terme de Tivissa (Ribera d’Ebre), al sector muntanyós que separa la vall de l’Ebre de la costa.
conca de Deçà
Sector de la conca de Tremp
a la dreta de la Noguera Pallaresa, centrat en la ciutat de Tremp, en contraposició a la conca de Dellà
.
Darmós
Vista parcial del poble de Darmós (Ribera d’Ebre)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tivissa (Ribera d’Ebre), al nord de la vila, prop del límit amb els termes de Móra la Nova i de Garcia, a la dreta del barranc de Darmós
, que aflueix a l’Ebre, per la dreta, a Móra la Nova.
La parròquia de Sant Miquel fou fundada com a vicaria perpètua el 1784 La població fou destruïda el 1810 per les tropes napoleòniques l’església fou refeta en 1862-67
illes Daneses
Arxipèlag
Arxipèlag de l’Europa central, Dinamarca, a l’est de Jutlàndia, format per nombroses illes, on les de Sjaelland, Fiònia, Lolland i Falster són les principals.
Entre les menors hi ha les de Samsø, Aerø, Tasinge, Fehmarn, Mon i Langeland De relleu pla i de sòls argilosos, el clima hi és temperat a causa de la influència marítima Els nuclis de població més importants són Copenhaguen i Odense
estany Cubeso
Estany
Estany (2 350 m alt.) de la capçalera del Flamisell, a la vall Fosca (Pallars Jussà), dins el municipi de la Torre de Cabdella, que forma gairebé sempre una sola massa d’aigua amb l’estany d’Eixerola.
Forma part d’un important circ lacustre juntament amb els estanys Morto i Castieso, més alts, i els de Neriolo i Tort el més extens, més baixos
serra de la Creu
Massís
Massís muntanyós (734 m alt.) de la Ribera d’Ebre, un dels que formen la serra de Tivissa, dins el terme de Tivissa (dit, també, la muntanya de Tivissa), que s’estén al sud de la vila, entre la mola de Genessies, a l’est, al límit amb el Baix Camp, fins a la ribera esquerra de l’Ebre, prop de Ginestar.
Separa la conca de l’Ebre de la dels torrents costaners que desemboquen al golf de Sant Jordi
tossal de la Costa
Cim
Cim (2 604 m) del massís que separa la vall Fosca de la vall de Bellera (Pallars Jussà), al S del port de Felià.
Avançat vers l’est, domina el curs del Flamisell entre Espui i la Torre de Cabdella
barranc de Coscó
Barranc
Barranc del Pallars Jussà que desguassa a la Noguera Ribagorçana a través del barranc de la Clua.
L’església de Santa Caterina depenia de la pabordia de Mur