Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Benifurt
Partida
Partida del terme de Xàtiva (Costera), prop del riu d’Albaida, vora la confluència amb el Cànyoles.
La séquia de Benifurt , que rega, juntament amb la séquia del Puig, la part de l’horta de Xàtiva a la dreta del riu d’Albaida, pren l’aigua d’aquest riu a l' assut de Benifurt , a 2,75 km i aigua avall de l’assut del Puig
Ranes
Història
Antiga alqueria islàmica que esdevingué, amb la conquesta, el lloc de la Llosa de Ranes (Costera).
La séquia de Ranes , que pren l’aigua del riu dels Sants, rega les terres de la Costera de Ranes la Costera termes de Corberà, Rotglà, la Granja, Vallés, Cerdà, la Torre de Cerdà, Llanera, Torrella, Canals, Torrent i Aiacor davant d’aquest poble hi ha el partidor de la Cubeta, on s’inicia la séquia del Gars, i, més enllà, en deriven les d’Almassereta i Quilis
Sossís
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), a mig quilòmetre de la Noguera Pallaresa, vora les mines de Sossís
, de carbó, tancades el decenni dels anys cinquanta.
La seva església Santa Maria depenia de la parròquia de Montsor en depenia l’antic terme de Baiarri El canal de Sossís , que pren l’aigua de la Noguera Pallaresa per l’esquerra davant de Gramuntill, alimenta la central hidroelèctrica de Sossís que té una potència installada de 3 000 kW i una producció mitjana de 20 000 000 de kWh Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Aramunt
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), situat a uns 2 km de la riba dreta del pantà de Sant Antoni o de Talarn, a uns 540 m d’altitud, en un pla, a banda i banda del riu de Carreu, a la part inferior del seu curs.
Es formà com a resultat de l’abandonament del nucli antic d’ Aramunt Vell , situat a uns 500 m a ponent, en un procés que s’inicià els anys quaranta del segle XX i que finalitzà, deixant totalment deshabitat el nucli antic, envers els anys seixanta Els habitants d’Aramunt Vell es traslladaren a la zona més planera, on tenien les eres, d'on pren el nom de les Eres, amb què també s'ha conegut
Favara
Història
Antiga alqueria islàmica de l’Horta.
Donà nom a la séquia de Favara , que pren l’aigua al Túria, per la dreta, a l' assut de Favara , dins el terme de Quart de Poblet i travessa els de Mislata, València on rega les hortes contigües als ravals meridionals i el sector meridional de l’Horta, fins a Catarroja i Allal Jaume I la donà a la ciutat el 1239 El 40% de les terres que regava han estat absorbides pel nucli urbà
riu de Gorgos
Riu
Riu de la Marina, a la Serralada Subbètica.
Neix de barrancs intermitents al NE de la Serrella i al N de la serra de la Xortà, prop de Castell de Castells, on és conegut com a riu de Castells , i, en rebre el barranc de Malafí, pren la direcció W-E Drena les valls de Pop encaixada entre la serra de Laguar i la muntanya de coll de Rates i de Xaló més oberta, entre el puig de Segili i el coll de Rates, on gairebé desapareix pels regadius 22 ha sota els estrats horitzontals de l’Eocè Reprèn el curs vora Gata, passada la qual el seu llit s’eixampla entre vinyars, tomba al NE, s’encaixa entre dipòsits quaternaris i desemboca a…
Bergantes
Riu
Riu de la xarxa hidrogràfica de l’Ebre, únic col·lector del País Valencià les aigües del qual aflueixen a la conca de l’Ebre.
Neix a la serra de la Figuera i té 61 km de longitud pren de primer la direcció sud-est - nord-est, en passar per les hortes del Moll, i gira sobtadament vers el nord a Forcall, on s’engorja entre els vessants de les serres del Carrascal i de la Menadella drena tota la comarca dels Ports i penetra a la part meridional de la comarca del Matarranya, i desguassa al Guadalop després de passar per Aiguaviva de Bergantes, darrera localitat catalana Té un cabal molt escàs i règim mediterrani amb màxims equinoccials i fort estiatge Els seus principals afluents són els de l’esquerra la rambla de…
séquia Major de Castelló
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del terme de Castelló de la Plana que pren l’aigua del Millars, en un assut comú amb la d’Almassora.
Rega les partides de Fadrell, Censal, Soterrani, Rafalafena, Tacsida, la Safra, la Plana, el Ramell, Canet, el Cap i Mediona D’aquesta séquia deriven el Sequiol, la séquia Mitjana i la de la Coscollosa
l’Estació del Nord
Caseria
Caseria del municipi de Cocentaina (Comtat), situada uns 2 km al N de la vila, que pren el nom de l’estació del ferrocarril de la línia Xàtiva-Alcoi.
séquia de Tormos
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’Horta de València que pren l’aigua del Túria, per l’esquerra, a l’assut de Tormos, dins el terme de Paterna, aigua amunt de Manises.
Rega les terres de Benimàmet, Beniferri, Borbotó i Benicalp És de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València