Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Cales de Mallorca
Denominació donada als anys seixanta al litoral de Manacor (Mallorca), entre es Domingos Grans i Cala Magraner.
Sant Miquel de la Vall
© Xevi Varela
Poble
Poble (845 m alt.) del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del d’Aransís (del qual fou cap durant uns quants anys).
És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, davant el Montsec Dins la seva demarcació i a poca distància hi ha el poble de Sant Martí de Barcedana La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel La senyoria era del priorat de Meià En el municipi hi ha un poblat medieval fortificat segles XI-XII, prototip d’establiment rural de l’època Hi destaquen un castell de planta triangular i de torre central cilíndrica, un barri de cases d’una sola planta situades en terrasses successives sota el castell, i un temple romànic tardà d’una nau amb absis…
Sossís
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), a mig quilòmetre de la Noguera Pallaresa, vora les mines de Sossís
, de carbó, tancades el decenni dels anys cinquanta.
La seva església Santa Maria depenia de la parròquia de Montsor en depenia l’antic terme de Baiarri El canal de Sossís , que pren l’aigua de la Noguera Pallaresa per l’esquerra davant de Gramuntill, alimenta la central hidroelèctrica de Sossís que té una potència installada de 3 000 kW i una producció mitjana de 20 000 000 de kWh Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
pedrera de Gènova
Paleontologia
Terme de Mallorca on els anys seixanta, en l’explotació d’una pedrera, es localitzaren els reompliments d’un antic avenc en els quals aparegueren unes restes molt ben conservades del bòvid endèmic Miotragus
.
Trobades per BAngel el 1962 i conservades al Collegi de La Salle, les classificà com a Mbalearicus Fou aproximadament el 1966 quan, en ocasió dels Comptes Rendues de l’Académie des Sciences de París, MCrusafont i BAngel establiren una nova espècie anomenada Mbatei , una espècie intermèdia entre Mkopperi , del Pliocè superior i inici del Plistocè inferior, i MBalearicus , l’espècie més moderna del Plistocè mitjà
Cala Morlanda
Caseria
Caseria de la costa oriental de Mallorca, al municipi de Manacor, al sud de Cala Moreia.
El 1991, juntament amb aquesta, tenia 649 h Hi ha el jaciment paleontològic de Cala Morlanda , ric en restes fòssils de l’artiodàctil endèmic Myotragus balearicus i Mmahonensis trobades en antics reompliments càrstics del Pliocè-Plistocè, és a dir, d’una antiguitat compresa entre els 5,2 milions d’anys i els 10 000 anys
Aramunt
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), situat a uns 2 km de la riba dreta del pantà de Sant Antoni o de Talarn, a uns 540 m d’altitud, en un pla, a banda i banda del riu de Carreu, a la part inferior del seu curs.
Es formà com a resultat de l’abandonament del nucli antic d’ Aramunt Vell , situat a uns 500 m a ponent, en un procés que s’inicià els anys quaranta del segle XX i que finalitzà, deixant totalment deshabitat el nucli antic, envers els anys seixanta Els habitants d’Aramunt Vell es traslladaren a la zona més planera, on tenien les eres, d'on pren el nom de les Eres, amb què també s'ha conegut
Badia Gran
Urbanització
Urbanització residencial situada a la costa de migjorn del terme municipal de Llucmajor, a Mallorca.
Fou creada a principis dels anys setanta
Son Joan Arnau
Monestir
Antic monestir de monges dominicanes del municipi de Lloret de Vistalegre (Mallorca ), al NW de la vila, al límit amb el terme de Sineu.
La comunitat hi és testimoniada des dels primers anys del s XVIII
Costa d’en Blanes
Urbanització
Urbanització turística del municipi de Calvià, entre Palmanova i Portals Nous.
Projectada els anys seixanta, és coneguda perquè hi residí el canceller austríac Bruno Kreisky
cap Andritxol
Cap
Cap de la costa occidental de Mallorca, termenal dels municipis d’Andratx i de Calvià, a l’E des Camp de Mar, l’antic port Andritxol
.
Damunt el promontori es troba l’antiga torre de defensa dita torre del cap Andrítzol o del port Andritxol , construïda el 1580 i reformada dos anys més tard
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina