Resultats de la cerca
Es mostren 1854 resultats
roca de Migjorn
Darrere l’església de Santa Maria de Rúbies s’alça la roca de Migjorn
© Isidre Blanc
Muntanya
Un dels cims (1.465 m) del Montsec de Rúbies, a l’W del pic de Pallars, termenal de Llimiana (Pallars Jussà) i Vilanova de Meià (Noguera).
Meüll
Poble
Poble del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), situat al NW del poble de Mur.
La parròquia de Sant Martí era de la jurisdicció del paborde de Mur
hostal de la Palla
Hostal
Antic hostal, amb una capella adjunta de Sant Martí, del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, a la dreta del Flamisell, aigua avall del poble.
col·legiata de Mur
Vista exterior de l’absis de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà)
© C.I.C. - Moià
Canònica augustiniana (Santa Maria de Mur) situada prop del castell de Mur al municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà).
L’església fou iniciada el 1060 pels comtes de Pallars i i el seu fill, Pere Ramon Fou consagrada el 1069, quan s’acabaren les obres Si és possible que en origen hi hagués hagut monjos a Santa Maria de Mur, com insinua Manuel Riu, sembla que fou obra de Pere Ramon de Pallars Jussà la substitució d’aquests per canonges i la institució de la canònica augustiniana vers el 1098 Aquest comte, l’1 d’abril de 1099, consolidà la canònica, confirmant-li la major part de les esglésies que constituirien durant segles el seu patrimoni i vinculant-la directament a Roma Els comtes es reservaren el patronat…
baronia d’Orcau
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Orcau (Pallars Jussà) que pertangué, almenys des del segle XIII, al llinatge dels Orcau.
El baró Arnau d’Orcau, senyor de Conques, Figuerola d’Orcau, Benavent de la Conca i Castelltallat, majordom de Pere III de Catalunya-Aragó i governador de Rosselló i Cerdanya 1366-76, pel seu testament de 1387, la vinculà agnatíciament, i a la mort del seu net, el baró Arnau Julià d’Orcau, el succeí el seu nebot valencià Berenguer d’Erill i de Centelles, senyor de la vall d’Espills Dels comtes d’Erill i després d’una sèrie de plets, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar
coma d’Olient
Coma
Coma que davalla del cim del Boumort i aflueix per la dreta al barranc de l’Infern al municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà).
Al límit amb els termes de Baix Pallars Pallars Sobirà, Noves de Segre i Cabó Alt Urgell, prop del cim del Boumort, s’estén la zona ramadera del prat d’Olient
serra de Mainera
Serra
Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa (Pallars Sobirà) i el Flamisell (Pallars Jussà), prop de l’Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (W) i la pala de l’Eixe (NE).
Culmina al pic de Mainera 2 906 m alt i el Montanyó 2 781 m La carena principal SW-NE és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys al SW, els Gento i de Cabdella al NW, els estanys Negres i l' estany de Mainera , drenats pel riu de Peguera els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera