Resultats de la cerca

De la parròquia de Sant Esteve depèn l’església de Cadolla Pertangué als comtes d’Erill Formava municipi independent a mitjan s XIX

El baró Arnau d’Orcau, senyor de Conques, Figuerola d’Orcau, Benavent de la Conca i Castelltallat, majordom de Pere III de Catalunya-Aragó i governador de Rosselló i Cerdanya 1366-76, pel seu testament de 1387, la vinculà agnatíciament, i a la mort del seu net, el baró Arnau Julià d’Orcau, el succeí el seu nebot valencià Berenguer d’Erill i de Centelles, senyor de la vall d’Espills Dels comtes d’Erill i després d’una sèrie de plets, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar

Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’aiguavés pallarès, a més de l' estany de Sant Maurici es troben…

L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista Pertangué al monestir de Lavaix i posteriorment als marquesos de la Manresana

L’església parroquial Sant Julià és d’origen romànic en depenen els santuaris de Santa Maria i de la Mare de Déu de Far Pertangué fins al s XIX als comtes d’Erill

Fou donat el 1079 pel comte d’Urgell als comtes de Pallars Fins al primer terç del s XIX fou de la jurisdicció del capítol de la catedral d’Urgell L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Andreu

L’església parroquial Sant Pere era un antic monestir de Sant Pere de Tercui , fundat el 1061 per monjos de Sant Pere de Rodes el lloc passà a dependre de Lavaix Els rectors duien encara al segle XIX el títol de pabordes, títol que dugué el superior de la comunitat almenys des de mitjan segle XIII En un cim d’un turó als afores del poble, hi ha les ruïnes de l’església de Santa Maria

Enlairat i protegit per un impressionant esperó rocós, presideix les cases l’església parroquial de Sant Andreu, que depèn de la d’Erinyà Més a ponent i prop de la capçalera del barranc hi ha la petita ermita de Sant Marc i més al N, als vessants del bosc de Serradell , ja dins la serra de Camporan , es troben les ruïnes de l’ermita de Sant Aleix , de tradició romànica Fins el 1969 era el centre del municipi de Toralla i Serradell

Situació i presentació L’actual municipi de Castell de Mur, de 62,42 km 2 , es formà el 1972 amb la unió de Guàrdia de Noguera i de Mur El terme es troba a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la vila de Tremp Termeneja al N amb les terres de Fígols de la Conca, Claret, Palau de Noguera i Puigcercós, que formen part del municipi de Tremp, i amb el de Talarn A l’E limita, per la Noguera Pallaresa i el pantà dels Terradets, amb Gavet de la Conca i Llimiana Al S, el congost dels Terradets i els contraforts orientals del Montsec d’Ares formen el límit natural amb el terme d’Àger…

Antigament tingué importància perquè controlava un gual del riu L’església parroquial, dedicada a sant Joan, és esmentada ja el 1100 Als afores del nucli antic hi ha la capella sense culte de la Mare de Déu de la Pietat El lloc, fundat pels comtes de Pallars a mitjan segle XII al solar de l’antic palau la carta de franqueses és del 1168, fou de la jurisdicció dels hospitalers, dins la comanda de Susterri Fou municipi independent fins el 1972 L’antic municipi comprenia també el poble i terme separat de Puigcercós