Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
riu d’Abella
![](/sites/default/files/2023-01/riu_abella.jpeg)
Aspecte del riu d’Abella
© MPG
Riu
Curs fluvial de la comarca del Pallars Jussà.
Neix a uns 1300 m d’altitud, dins el sector de la Torre d’Eroles Abella de la Conca, i passa pels termes d’Isona i Conca Dellà, Tremp i Gavet de la Conca, on prop del poble homònim conflueix amb el riu de Conques o Gavet per l’esquerra Té una longitud de 24 km
Mont-rebei
![](/sites/default/files/media/FOTO/A086825.jpg)
Aspecte del congost de Mont-rebei
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la seva confluència amb el barranc de la Clua, 2 km aigua amunt de l’inici de l’estret de estret de Mont-rebei
.
La seva església depenia de la parròquia de Girbeta Baixa Ribagorça
Orrit
![](/sites/default/files/media/FOTO2/orrit.jpg)
Aspecte del poble d'Orrit
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), de poblament disseminat i aturonat, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, enfront d’Areny de Noguera.
El ' pagus ' d’Orrit , manat segurament per un vescomte, tingué gran importància als s IX i X fins al restabliment de Montanyana com a punt fortificat de la marca o frontera El seu terme comprenia l’antic terme de Sapeira, part o tot del de Sopeira i part del d’Espluga de Serra A la seva demarcació hom fundà el monestir d’Alaó 806-14, del qual fou una cella o establiment monàstic l’església de Sant Climent de la Vall d’Orrit El castell d’Orrit , esmentat des del 826, centrà l’antiga demarcació Es despoblà considerablement al s XIX
castell de Llordà
![](/sites/default/files/media/FOTO/castell_de_llorda.jpg)
Aspecte del castell de Llordà
© CIC-Moià
Antiga fortificació situada dalt del serrat de Llordà, prop del poble homònim, dins el municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
Pertanyia al comtat d’Urgell, i defensava el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel coll de Comiols i a l’Alt Urgell pel port de Bóixols Tenia tres recintes de muralles a més de restes del nucli residencial al NE, es conserva una part del temple romànic de Sant Sadurní L’adquirí, el 1030, Arnau Mir de Tost, que el cedí al seu gendre, el comte Ramon IV de Pallars El castell no ha estat reformat ni ampliat després del segle XII La disposició dels tres recintes, la distribució de les edificacions,…
l’Alzina
![](/sites/default/files/media/FOTO/L_Alzina_St_Esteve_de_la_Sarga.jpg)
Aspecte del poble de l’Alzina
© CIC-Moià
Poble
Poble i nucli més important del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), situat en un coster a 958 m d’altitud, enfront del Montsec d’Ares.
La seva església parroquial de Santa Creu era, al segle XIX, annexa de la de Moror
Mata-solana
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Mata_Solana.jpg)
Aspecte del nucli de Mata-solana
© CIC-Moià
Nucli
Nucli (978 m alt.) del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà).
És a la capçalera del riu de Barcedana, sota l’hostal Roig, a l’antic camí de Tremp a la conca de Meià La seva església, que depèn de la parròquia de Sant Salvador de Toló, fou erigida en tinença parroquial
la Torre d’Amargós
![](/sites/default/files/media/FOTO2/La_Torre_dAmargos.jpg)
Aspecte de la Torre d’Amargós
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), situat en una vall tributària, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, a l’W de Castellnou de Montsec.
La seva església de la Concepció depèn de la parròquia de Sant Esteve de la Sarga
Llordà
![](/sites/default/files/media/FOTO/Sant_Andreu_de_Llorda.jpg)
Aspecte de la capella de Sant Andreu
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), 2 km a l’E de la vila.
Prop seu, enlairades sobre uns espadats, hi ha les restes de l’antic castell de Llordà i les ruïnes de la capella romànica de Sant Andreu
Fabregada
![](/sites/default/files/media/FOTO2/fabregada.jpg)
Aspecte exterior del santuari de la Fabregada
© CIC-Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Fabregada) del municipi i parròquia de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a l’oest del poble.
És un edifici romànic, del segle XII, d’una nau coberta amb volta de canó i absis semicircular l’espadanya se situa sobre la paret de ponent El lloc d’ ipsa Fabregada és documentat el 1038, en els termes del castell de Mur, en el moment en què els comtes Ramon i Ermessenda de Pallars Jussà el donaren en alou a Bertran Ató El diumenge de Pasqua Granada s'hi celebra un aplec
Suterranya
![](/sites/default/files/media/FOTO/A022246.jpg)
Un aspecte de la població de Suterranya (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al peu de la serra de Sant Corneli.
Forma un petit nucli compacte de cases aturonades entorn de l’església parroquial dedicada a sant Serni El lloc havia format part de la baronia d’Orcau Fou municipi independent fins el 1973, que hom l’agregà al de Tremp