Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
pui de Lleràs
Panoràmica de la Serralada de Lleràs, a l’Alta Ribagorça
© Fototeca.cat
Cim
Cim (1 692 m) del sector de la serralada que constitueix la divisòria entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, al S del coll de l’Espluga (1 529 m), que separa de la serra de Camporan.
A aquesta serralada, de direcció N-S, s’uneix en aquest punt la serra de Sant Salvador vers l’E És termenal dels municipis d’Espluga de Serra Alta Ribagorça i Conca de Dalt Pallars Jussà
Gramenet de Beranui
Llogaret
Llogaret en curs de despoblament del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca.
És situat a 1 303 m d’altitud, al vessant occidental de la serra de Sant Quiri L’església Sant Romà depèn de la de Beranui Al s XIX formà part dels municipis de Beranui i de Mont-ros
Alsamora
Vista del poble d’Alsamora amb una torre de defensa
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), situat a 851 m d’altitud al peu del vessant septentrional del Montsec d’Ares, a la conca de la Noguera Ribagorçana, a 4 km de l’entrada de l’estret de Mont-rebei.
Hi passa el camí d’Àger al Pont de Montanyana pel coll d’Ares Conserva unes torres de defensa medievals La senyoria pertanyia al baró d’Eroles En crear-se, a la segona meitat del segle XIX, el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga com a resultat de l’agrupació de diversos petits municipis, aquest prengué el nom d’Alsamora, però des d’abans del 1920 fou substituït per l’actual
serra del Boumort
Panoràmica de la serra de Boumort des de la vall de Cabó (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Serra
Serra interior dels Prepirineus que s’estén en direcció W-E, entre les conques de la Noguera Pallaresa i del Segre.
És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos que es dipositaren al Cretaci mitjà i superior sobre materials de transgressió marina del Tries i el Lies Els sistemes d’erosió glacial i fluvial quaternaris han escombrat els dipòsits postorogènics conglomerats vermells triàsics i argiles quaternàries i han modificat la morfologia en contribuir les glaceres a la formació de planes d’erosió i la circulació de les aigües a la carstificació de tot el conjunt La vegetació, llevat escadussers claps mediterranis a la zona basal, és bàsicament de tipus…
pas de la Lloba
Pas de la Lloba
© Isidre Blanc
Pas dels municipis de Camarasa (Noguera) i Llimiana (Pallars Jussà).
cinglera dels Feixans
Cingle dels municipis de Tremp (Pallars Jussà) i l’Aragó.