Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
barranc de Barcedana
Barranc
Curs d’aigua del Pallars Jussà, afluent de la Noguera Pallaresa per l’esquerra.
Neix al vessant septentrional del Montsec de Rúbies Gavet de la Conca i desemboca al pantà de Terradets de Llimiana
Montesquiu
Despoblat
Despoblat (715 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
Situat al vessant septentrional del coll d’Orcau, domina el pantà de Talarn De la seva església parroquial Sant Urbà, també anomenada Sant Serni o Sadurní, abandonada, depenia la de la caseria de Sant Miquel, del municipi d’Aramunt Al segle XIX formà un municipi amb Galliner i el Puig de l’Anell
riu de Carreu
Riu
Curs d’aigua del massís del Boumort, afluent de la Noguera Pallaresa per l’esquerra.
Neix sota el coll de Llívia, vora el veïnat de Capdecarreu, dins el terme d’Abella de la Conca Pallars Jussà, i, després de seguir, al sud del Boumort, un curs força rectilini per la base septentrional de les serres de Carreu i de Sant Corneli i de deixar a la dreta els cingles de Pessonada, desemboca al pantà de Talarn davant Salàs La vall de Carreu inclou els pobles i llogarets de Carreu, Herbasavina, Vilanoveta, Pessonada i Aramunt
Bonrepòs

Santa Maria de Bonrepòs
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Antic priorat premonstratenc (Santa Maria de Bonrepòs) depenent de Bellpuig de les Avellanes i santuari marià (on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Bonrepòs, del segle XIII), al municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà).
Dins el municipi de Gavet de la Conca Pallars Jussà, és situat al vessant septentrional de la serra de Bonrepòs , contrafort del Montsec i continuació de la serra de Comiols El 1205 fou donat a Bellpuig, que encomanà a tres canonges i a algunes monges o donades la cura del santuari i de l’hospital annex El 1224 fou assignat com a dotació de l’hospital premonstratenc de Sant Nicolau de Fondarella, al qual probablement passà la comunitat El títol de prior de Bonrepòs fou dut fins al segle XVIII per un canonge de Bellpuig L’antic monestir es convertí en una gran masia al centre de…
Beniure

Beniure (Sant Esteve de la Sarga)
© C.I.C. Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a 2 km del poble a l’E, al vessant septentrional del Montsec d’Ares.
L’església de Santa Creu depèn de la parròquia de Moror Antigament fou del paborde de Mur i des del s XVII de la baronia de Castellnou
Vilamolat de Mur

Capella de Sant Miquel de Vilamolat de Mur
© CIC-Moià
Llogaret
Llogaret (731 m alt.) del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), dins l’antic terme de Mur, al vessant septentrional de la serra on s’alça el castell de Mur.
Roca Foradada
Vista de la cinglera de la Roca Foradada
© Jaume Ferrández
Cinglera
Cinglera del municipi de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), que es caracteritza per la presència d’un forat a la roca a l’extrem més septentrional, que dona nom al conjunt.
Cadolla
Antic poble
Antic poble (935 m alt.) del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a l’esquerra del riu de Cadolla
, que neix al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs i desemboca al riu de Bellera per la dreta, sota la Bastida de Bellera.
Al s XIX formà municipi amb la quadra de Miravet
Alsamora

Vista del poble d’Alsamora amb una torre de defensa
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), situat a 851 m d’altitud al peu del vessant septentrional del Montsec d’Ares, a la conca de la Noguera Ribagorçana, a 4 km de l’entrada de l’estret de Mont-rebei.
Hi passa el camí d’Àger al Pont de Montanyana pel coll d’Ares Conserva unes torres de defensa medievals La senyoria pertanyia al baró d’Eroles En crear-se, a la segona meitat del segle XIX, el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga com a resultat de l’agrupació de diversos petits municipis, aquest prengué el nom d’Alsamora, però des d’abans del 1920 fou substituït per l’actual
Abella de la Conca

Vista del nucli d’Abella de la Conca (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà.
Situació i presentació El municipi d’Abella de la Conca, de 78,27 km 2 es troba al sector oriental de la Conca de Tremp, al límit amb la comarca de l’Alt Urgell El terme limita al NW-N amb el Pont de Claverol, al N-NE amb Cabó, a l’E amb Coll de Nargó, ambdós de l’Alt Urgell, i al S-SW amb Isona El territori és força accidentat, a excepció del sector de la ribera del riu d’Abella La serra de Boumort s’aixeca en la part més septentrional i la serra de Carreu, amb el seu contrafort, la serra de Carrànima, en la part central i oriental La serra de Carreu forma part del massís del Boumort, amb el…