Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Alsamora
Vista del poble d’Alsamora amb una torre de defensa
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), situat a 851 m d’altitud al peu del vessant septentrional del Montsec d’Ares, a la conca de la Noguera Ribagorçana, a 4 km de l’entrada de l’estret de Mont-rebei.
Hi passa el camí d’Àger al Pont de Montanyana pel coll d’Ares Conserva unes torres de defensa medievals La senyoria pertanyia al baró d’Eroles En crear-se, a la segona meitat del segle XIX, el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga com a resultat de l’agrupació de diversos petits municipis, aquest prengué el nom d’Alsamora, però des d’abans del 1920 fou substituït per l’actual
parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El pla d’Aigüestortes, al terme de Barruera, una de les principals zones visitades del parc
© Arxiu Fototeca.cat
Zona de l’alt Pirineu (10.500 ha), a cavall del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, declarada parc nacional el 1955 (reglamentat el 1957).
Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’aiguavés pallarès, a més de l' estany de Sant Maurici es troben les comes i els estanys de…
Torre Gavosera
Sector o indret
Antiga quadra del Pallars Jussà, propera al poble de Mur, del municipi de Castell de Mur, amb una capella dedicada a sant Miquel.
Estorm
Antic molí del poble d'Estorm
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), situat en un coster, vora Moror, al peu d’una antiga torre.
Al capdamunt del serrat hi ha l’església i santuari del Salvador que depèn de Moror Era de la jurisdicció del baró de Castellnou de Montsec
Envall
Despoblat
Despoblat del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, al fons d’una vall tributària, per l’esquerra, del Flamisell.
Pertangué a la senyoria del monestir de Gerri i a l’antic terme de la Pobleta de Bellveí
la Torre de Tamúrcia
Vista general de la Torre de Tamúrcia
© CIC-Moià
Poble
Poble (1.048 m) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al peu de la serra de Sant Gervàs, al capdamunt d’una vall tributària, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana.
De la seva església parroquial de Sant Josep o de la Purificació depèn el nucli dels Masos de Tamúrcia Conserva l’absis de la primitiva construcció romànica i presideix la façana un campanar de torre quadrat
la Torre d’Amargós
Aspecte de la Torre d’Amargós
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), situat en una vall tributària, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, a l’W de Castellnou de Montsec.
La seva església de la Concepció depèn de la parròquia de Sant Esteve de la Sarga
Oveix
Església de Santa Maria d’Oveix
© MPG
Poble
Poble del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), situat a 1.232 m d’altitud, en un coster, en una vall afluent a la vall Fosca per la dreta.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria
hostal de la Palla
Hostal
Antic hostal, amb una capella adjunta de Sant Martí, del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, a la dreta del Flamisell, aigua avall del poble.
estany Gento
Estany Gento, a la Torre de Cabdella
© Fototeca.cat
Estany
Estany (2170 m) de la capçalera de la vall Fosca (Pallars Jussà), damunt Cabdella.
És el regulador de l’aigua de vint-i-sis llacs de la capçalera del Flamisell inclosa la conca de Rus, que a través d’un canal subterrani desguassa a l’estany Gento Gràcies a una resclosa, té una capacitat de 3,3 hm 3 Hi ha una estació meteorològica L’aigua de l’estany alimenta les centrals hidroelèctriques de Cabdella i la d’estany Gento-Sallente aquesta última, acabada el 1985, té una potència de 415 MW i és la primera central de bombament pur central reversible —i la més potent de totes les hidràuliques— installada als Països Catalans