Resultats de la cerca
Es mostren 6944 resultats
comtat de Pallars Sobirà
Geografia històrica
Territori català medieval que comprenia el que havia estat el nucli originari de l’antic comtat de Pallars, és a dir, la conca alta de la Noguera Pallaresa.
Al començament del sǏ era el menys ric dels comtats pallaresos i el menys poblat Això no obstant, els pastors i els camperols que habitaven el país, protegits per les muntanyes de les ràtzies sarraïnes i de les cobejances dels veïns, n'aconseguiren mantenir la independència fins al sV El primer comte fou Guillem II de Pallars Sobirà 1011 — ~1035, fill segon del comte Sunyer de Pallars El succeïren els seus fills Bernat I II de Pallars Sobirà ~1035 — 49, que morí aviat, i Sunyer, que regnà com a Artau I de Pallars Sobirà 1049—81, feudatari del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Artau I es…
comtat de Pallars
![](/sites/default/files/media/FOTO/pallars_comtat.jpg)
Mapa del comtat de Pallars
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori català medieval situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d’Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamisell.
Els comtes de Pallars primera dinastia El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del s IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns…
pedró dels Quatre Batlles
Cim
Cim (2 382 m) culminant de la serra de Port del Comte, a la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Segre i termenal dels municipis de la Coma i la Pedra, Odèn (Solsonès), la Vansa i Fórnols i el de Fígols i Alinyà (Alt Urgell).
els Quadrells
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Els_Quadrells.jpg)
Vista general dels Quadrells
© CIC-Moià
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de la Molsosa (Solsonès), vora el límit amb el terme de Calonge de Segarra (Anoia).
el Pujol Melós
Castell
Antic castell i església (Sant Andreu del Pujol) del municipi de Navès (Solsonès), 3 km al NE de Tarascó.
Pertangué fins el 1556 a l’abadia de Solsona L’església, romànica, del s XI, és esmentada ja el 1100
Pujol
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), fins el 1969 de Peramea.
És situat a l’extrem meridional del pla de Corts, damunt l’entrada del pas de Collegats De la seva església parroquial Sant Andreu depenien les de Coscastell i Canals
Pujalt
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099885.jpg)
Pujalt
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 162 m alt.) del municipi de Sort (Pallars Sobirà), dins l’antic terme d’Enviny.
És situat a la riba dreta del barranc de la Pietat, uns 2 km a l’oest de Sort
Puigllorenç
Castell
Antic castell de la vall d’Àneu, proper a Unarre, dins l’antic terme de la Gingueta d’Àneu (Pallars Sobirà).
Puig-aguilar
Santuari
Santuari del municipi de Guixers (Solsonès), situat a 1 253 m alt., damunt el puig Aguilar, que domina el poble de la Corriu, de la parròquia del qual depèn.
Puiforniu
Llogaret
Llogaret del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), a l’W del poble, a l’esquerra del riu del Cantó.
La seva església Santa Cecília depèn de la parròquia de Malmercat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina