Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Wyoming
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Cheyenne 50 008 h 1990 Limita amb els estats de Dakota del Sud i Nebraska a l’E, Colorado i Utah al S, Idaho i Montana a l’W i també Montana al N El relleu és molt muntanyós hi ha contraforts de les Rocalloses al S, amb les Laramie Mountains, les Medicine Bow Mountains i el Park Range alt màxima, 3 700 m L’ampla conca del Wyoming separa aquests sistemes de la serralada meridional de les Rocalloses Centrals, amb el Wind River Range Més cap a l’E s’estén la gran cadena de les Bighorn Mountains 4 013 m i les Absaroka A l’extrem nord-oest de l’estat hi ha abundoses manifestacions de…
Ribera de Cardós
© Xevi Varela
Vila, i cap administratiu, del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà) situada a 898 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Cardós en una plana oberta a la vall, a migdia de la desembocadura de la ribera d’Estaon.
El nucli més antic és a ponent de la carretera que segueix la vall, mentre que les noves construccions segueixen per migdia l’eix de la carretera En un extrem de la població, una mica separada, es destaca la notable església parroquial de Santa Maria de Ribera, romànica però modificada i ampliada al segle XVIII La façana conserva la part central antiga, amb el portal amb arquivolta i fris en dent de serra, sobre tres arcuacions també en dent de serra i un fris recte damunt escacat enmig s’obre una gran rosassa L’absis, modificat, és pintat de blanc i es conserva l’absidiola de la banda N, amb…
Arizona
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat dels EUA a la regió de la Muntanya.
La capital és Phoenix La geografia Format principalment per roques sedimentàries, gairebé horitzontals i molt erosionades, que constitueixen el desert de Gila al sud-oest, i els altiplans de Colorado i San Francisco al nord, amb els famosos cañones provocats per l’antic treball erosiu dels rius, entre els quals destaca sobretot el Grand Canyon La faixa central és formada per les roques eruptives de les muntanyes de San Francisco, que arriben als 3862 m Humphreys Peak La xarxa hidrogràfica es redueix al riu Colorado, al límit amb Califòrnia, i els seus afluents Gila, Petit Colorado i Williams…
Esterri de Cardós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà.
Situació i presentació El terme municipal d’Esterri de Cardós, de 16,55 km 2 , és al centre de la Vall de Cardós, a banda i banda de la Noguera de Cardós però estès sobretot al sector esquerre Limita amb els municipis de Lladorre N, Alins E i SE i Vall de Cardós S i W Comprèn tota la vall del torrent d’Esterri, que davalla de la serra de Costuix 2344 m, límit amb la Vall Ferrera, entre el pui de Tudela 2327 m, trifini amb els termes de Lladorre i Alins i la muntanyeta de Besan 2160 m, i és formada pel torrent d’Esterri i el barranc de la Molina Al sector meridional del terme s’alça per sobre…
Nova York
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nova York, principal ciutat dels EUA.
El nucli definit administrativament comprèn els districtes de Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i Richmond L’aglomeració urbana s’estén a l’estat de Nova Jersey Jersey City, Newark i Long Island i, amb uns 18100000 h est 1990, forma, amb d’altres com ara les de Tòquio i Mèxic, una de les més grans del món L’emplaçament portuari és un dels elements bàsics de l’expansió de Nova York A les primeres installacions de l’East River i del Hudson se n’han anat afegint d’altres, a mesura que ho demanava l’increment del tràfic marítim molls i dàrsenes s’estenen avui per la badia de Newark, el Kill van…
Vall de Cardós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà.
Situació i presentació L’actual municipi de Vall de Cardós, de 56,20 km 2 , es creà el 1972 a partir de la unió dels termes de Ribera de Cardós i d’Estaon El terme limita al N i al NE amb Lladorre, a l’E amb Esterri de Cardós, al SE amb Alins, al S amb Tírvia, al SW amb Llavorsí i a l’W i al N amb la Guingueta d’Àneu El terme comprèn el sector més baix de la Vall de Cardós, a banda i banda de la Noguera de Cardós, des del pui de Sant Martí fins al forat de Cardós, congost que marca la fi de la Vall de Cardós i que s’endinsa en el veí terme de Tírvia, i el sector de ponent de la Vall de Cardós…