Resultats de la cerca
Es mostren 2820 resultats
l’Argenteria
Estret de Collegats
© Fototeca.cat
Roca de la paret oriental de l’estret de Collegats, al terme de Baix Pallars (Pallars Sobirà), l’erosió de la qual, provocada per la fluència d’aigua, és especialment espectacular a l’hivern quan es glaça.
Àreu
Àreu
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), situat a 1.220 m d’altitud a la dreta de la Noguera de Vallferrera, enfront del puig d’Àreu
(o Monteixo
).
Hi passa el camí que comunica el Pallars amb el país de Foix pel port d’Àreu o port de Boet De la seva església parroquial de Sant Feliu, romànica, amb una torre de planta quadrada, depenia l’antiga església, també romànica, de Santa Maria de la Torre A poca distància i aigua amunt del poble hi ha el nucli de la Força d’Àreu, amb les restes de l’antic castell d’Àreu Constituí un municipi fins el 1927 Havia pertangut al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò
Arestui
Poble
Poble del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), situat a 1.141 m d’altitud, a la vall de Baiasca, a la dreta del riu de Baiasca.
La seva església parroquial fou agregada a la de Baiasca El poble es troba al mig d’una extensa zona forestal
Arcalís
Poble
Poble del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), enlairat a 769 m alt., damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, davant el poble de Baro.
De la seva església parroquial de Sant Lleir depèn el santuari d'Arboló El seu terme és, en gran part, boscat bosc d’Arcalís
Arboló
Santuari
Santuari de la Mare de Déu d’Arboló
situat a 640 m alt. damunt una roca espadada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins l’antic terme d’Estac, del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà).
L’actual església és romànica 1150 però el castell i l’església d’Arboló són esmentats ja el 781 En aquest indret el riu s’engorja per l' estret d’Arboló , que separa les riberes de Sort i de Gerri de la Sal
Araós
Poble
Poble del municipi d’Alins (Pallars Sobirà) a 913 m alt., a la dreta de la Noguera de Vallferrera.
És el primer poble d’entrada a la vall Ferrera pertangué des de mitjan s XIX fins al 1927 al municipi d’Ainet de Besan La seva església parroquial de Sant Esteve, preromànica, és esmentada ja el 839 Fins al s XVI, el poble es trobà dividit en dos sectors la força, emmurallada enderrocada pels gascons el 1513, i la vila, foramurs
Graus
Caseria
Caseria del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), a la vall de Cardós, a la dreta del riu de Tavascan, aigua avall del Noarre.
estany de la Gola
Estany
Estany de la capçalera de la vall d’Unarre (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, dominat pel Mont-roig.
És alimentat per un emissari de l’estany de Calberante
Glorieta de Montesclado
Poble
Poble del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), a la coma de Burg, a la confluència dels barrancs de Farrera (o riu de la Glorieta) i de Burg.
L’església Sant Quirc depèn de la de Montesclado, poble amb el qual formà un municipi al s XIX
coma Gireta
Coma, tributària de la Noguera Pallaresa per la dreta, al límit de la Vall d’Aran (Salardú) amb el Pallars Sobirà (Alt d’Àneu).
El termenal d’ambdues comarques és el riu Fred, que davalla del vessant meridional del port de coma Gireta Aquest port forma una clotada sense cap sortida d’aigües amb dues carenes al nord 2 503 m i al sud 2 441 m, per on passa, respectivament, la frontera estatal segons els mapes oficials espanyol i francès