Resultats de la cerca

Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l’antiga via romana A causa de la neu resta tancat uns sis mesos cada any, durant els quals, i fins a l’obertura del túnel de Viella, el 1948, la Vall d’Aran romania incomunicada de la resta de Catalunya Tenia, al vessant aranès, el refugi de Ticolet i, al vessant pallarès, hi ha el refugi de les Ares, l' hospital de la Bonaigua desaparegut i, més avall a 1 400 m alt, l' hospital de la Bonaigua de Baix , actualment un petit nucli de turisme de muntanya L’antiga companyia d’…

És drenat pel barranc d’Arrose , afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa

L’església parroquial Santa Maria, és originària al s XIII en resta un antic portal gòtic D’ella depèn la d’Emboniu El castell de Vilamur , que presidia la vila, era el centre del vescomtat de Vilamur

Existia ja el 1152 i perdé l’autonomia al s XIV, que restà sotmesa a la de Santa Maria d'Aguiló Formà terme o quadra autònoma als s XIII i XIV Modernament es conegué per Sant Pere de les Roques

És centrat per l’església parroquial de Sant Jaume segle XVIII, on fins el 1936 era molt venerada la imatge de la Mare de Déu Negra Passanant era lloc de romiatge de la contrada No resta pràcticament res de l’antic castell de Passanant, esmentat ja el 1079, que fou dels Cervera i dels Òdena i que passà el 1261 als hospitalers, que n'adquiriren la plena jurisdicció el 1380, dins el gran priorat de Catalunya des del 1406 fou de la comanda de Barcelona

El 868 es fusionà amb l’abadia de les Maleses, de la qual se separà abans de la fi del s X, quan ja havia caigut en mans dels comtes de Pallars, els quals el 1010 li restituïren els béns davant el bisbe Ermengol Entre el 1040 i el 1075 els comtes l’encomanaren al bisbe d’Urgell, i el 1100 fou unida a Gerri, de la qual romangué ja sempre filial El 1312 el seu cap s’intitulava encara abat, però la comunitat era només de 4 preveres Continuà amb aquest caire secular dos segles més, regida per un prior, monjo de Gerri Gairebé no n'hi ha cap resta

El lloc és esmentat a partir del 1079, i el castell en resta una torre quadrada de tres pisos és de mitjan s XII L’alt domini el mantingué la corona fins el 1386 en foren senyors els Cervera, els Guardialada, els hospitalers, etc, que el monestir de Santes Creus en comprà al rei el mer i mixt imperi que conservà fins a la desamortització hi tingué castlans fins el 1443 L’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu depengué fins al s XIX de la de Forès passà després a la de Passanant L’actual edifici, erigit al començament del s XIX, ha estat restaurat l’any 1973

Esmentat com a castell el 1148, Poblet l’adquirí per a granja el 1163 principalment agrícola i ramadera, el reedificà i l’amplià en diverses ocasions 1316-48 i 1564-83 Durant l’abadiat de Ponç de Copons 1316-48 es construí la magnífica torre de l’entrada i defensa que li dóna una especial faiçó Al començament del segle XV les seves terres foren establertes a emfiteutes L’abat Guimerà, a la fi del segle XVI, féu millores en aquesta granja Al començament del s XVII l’abat Felip Genovès el convertí en un casal residencial, amb capella, àmplies sales i una galeria amb arcs Després de la…

És situat en una vall afluent, per l’esquerra, a la vall Ferrera, que davalla de la línia de crestes que separa el Pallars d’Andorra, entre els pics de Santfonts 2888 m i de Llacs 2691 m, drenada pel riu de Tor , que en el curs més baix, al sector de Norís, descriu uns pronunciats meandres i que s’uneix a la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Alins Per aquesta vall de Tor passa l’antic camí que comunica el Pallars Sobirà amb Andorra, que guanya la carena pel port Vell 2475 m i pel port Negre de Pallars 2519 m L’església parroquial de Tor és dedicada a sant Pere Formà un municipi independent…

El conjunt monàstic El magnífic conjunt monàstic de Santa Maria de Poblet, edificat dins un ampli procés cronològic, consta de tres recintes El recinte exterior és tancat per una muralla i s’hi accedeix a través de l’anomenada Porta de Prades alberga al seu interior un conjunt d’edificacions de factura gòtica tardana Al segon recinte s’hi accedeix per l’anomenada Porta Daurada, al costat exterior de la qual veiem la capella de Sant Jordi, obra del segle XV un cop traspassada l’esmentada porta, hi ha una plaça on, a més de la bosseria i altres construccions, es troba la capella de Santa…