Resultats de la cerca

Situat a l’esquerra del riu d’Escart , que neix als contraforts orientals del pic de Mainera 2 906 m alt i aflueix a la Noguera Pallaresa per la dreta, a Escaló la seva vall, d’origen glacial, és encaixada i suspesa Dominava el poble la roca o castell d’Escart , esmentat ja al s XI Depengué del monestir de Gerri L’església parroquial és dedicada a sant Martí A l’est del poble hi ha el santuari de la Roca d’Escart, on és venerada la Mare de Déu de la Roca Formava part de l’antic terme d’Escaló

L’església parroquial és dedicada a santa Helena hi ha un antic portal amb una torre, dita el Castell i, damunt el conjunt urbà, una torre de guaita L’antic terme, que fou fusionat el 1971 amb el de Jou al de la Guingueta d’Àneu, comprenia a més els pobles d'Escart i Estaron, el despoblat d’ Arides, el santuari de la Roca d’Escart i les restes de l’antic monestir de Sant Pere del Burgal

La seva església parroquial Sant Martí és romànica en depenia el monestir d’Àneu Formà part de l’antic terme d’Unarre fins el 1971

És dominada pel tuc dels Erculls i pel de la Llança

L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Purificació es destaca l’important casal d’Aiters Prop seu hi ha l’ermita de Sant Miquel i les ruïnes de l’església romànica de Sant Roc El castell d’Enviny fou esmentat ja el 1087 Fou municipi fins l’any 1970 dins l’antic terme es trobaven, a més, els pobles de Llarvén , Olp , Pujalt , Montardit , Ribera de Montardit i el despoblat de Castellviny

Citat des del s XVI, fou domini de l’abadia de Gerri Prop hi ha l’església romànica de Sant Esteve

És inclosa dins el parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici És el resultat d’una intrusió granítica potent incrustada en el Paleozoic, en contacte amb el qual originà una aurèola metamòrfica L’erosió mecànica ha esportellat les crestes Donen nom a la serra els dos “germans” Encantats, situats a l’angle nord-est el Gran Encantat , de 2745 m alt, al sud escalat el 1901 per Fontan de Negrín i Isidre Romeu, i el Petit Encantat , de 2725 m, al nord no escalat fins el 1902, i fins el 1911 per un català, Jaume Oliveres, separats per una enforcadura Les glaceres quaternàries afaiçonaren…

Pertangué al vescomtat de Vilamur

L’església de la Mare de Déu del Carme depenia de la de Peramea