Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Arrós
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Esterri de Cardós (Pallars Sobirà) situat a 1.031 m d’altitud a la dreta del torrent d’Esterri, poc abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Cardós.
La seva església parroquial de Sant Julià era matriu de les de Ginestarre i de Benante
els Encantats
© Fototeca.cat
Serra dels Pirineus axials, de direcció NE-SW, divisòria entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
És inclosa dins el parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici És el resultat d’una intrusió granítica potent incrustada en el Paleozoic, en contacte amb el qual originà una aurèola metamòrfica L’erosió mecànica ha esportellat les crestes Donen nom a la serra els dos “germans” Encantats, situats a l’angle nord-est el Gran Encantat , de 2745 m alt, al sud escalat el 1901 per Fontan de Negrín i Isidre Romeu, i el Petit Encantat , de 2725 m, al nord no escalat fins el 1902, i fins el 1911 per un català, Jaume Oliveres, separats per una enforcadura Les glaceres quaternàries…
comtat de Pallars Sobirà
Geografia històrica
Territori català medieval que comprenia el que havia estat el nucli originari de l’antic comtat de Pallars, és a dir, la conca alta de la Noguera Pallaresa.
Al començament del sǏ era el menys ric dels comtats pallaresos i el menys poblat Això no obstant, els pastors i els camperols que habitaven el país, protegits per les muntanyes de les ràtzies sarraïnes i de les cobejances dels veïns, n'aconseguiren mantenir la independència fins al sV El primer comte fou Guillem II de Pallars Sobirà 1011 — ~1035, fill segon del comte Sunyer de Pallars El succeïren els seus fills Bernat I II de Pallars Sobirà ~1035 — 49, que morí aviat, i Sunyer, que regnà com a Artau I de Pallars Sobirà 1049—81, feudatari del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Artau I es…
Constantina
Ciutat
Capital de la wilāya homònima, Algèria.
És situada en una regió molt plana, sobre una plataforma enlairada que la fa accessible només per un costat Centre comercial d’una regió cerealista i nucli industrial amb producció de teixits, farina, cuir, maquinària, materials per a la construcció, tabac i productes alimentaris encara hi és molt estesa l’activitat artesanal Efectua el comerç amb l’exterior pel port de Skikda, però la influència d’Annaba en limita l’expansió comercial Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université de Constantine, fundada el 1969 i Centre Universitaire de Recherches, d’Études et de…
Orà
Ciutat
Capital de la wilāya d’Orà, Algèria, a l’W del país.
Amb un port d’importància decreixent que registra un considerable volum d’exportacions, principalment de productes agrícoles del país, és una ciutat que ofereix modernes construccions al voltant de la vella Casbah i de l’antiga fortalesa dels temps del domini espanyol Bisbat catòlic i universitat Fundada a començament del s X i incorporada als imperis almoràvit i almohade, fou fins al s XIV un centre important d’intercanvis entre el món cristià mediterrani teixits i vi i les rutes centreafricanes or i esclaus, sobretot, procedents del Sudan Els catalans comerciaren amb Orà des d’abans del…
Bugia
Ciutat
Ciutat de la wilāya homònima, a Algèria, vora el golf de Bugia.
És centre d’una comarca agrícola vinya, oliveres, tabac, alzines, sureres, però l’economia es basa en l’exportació de petroli final de l’oleoducte procedent de Hassi-Messaoud Nus de comunicacions ferrocarril, carretera, port Antiga ciutat romana, anomenada Saldae , i capital dels vàndals al segle V, fou conquerida pels àrabs al segle VIII Sota la dinastia hammadita segles XI-XII fou escollida com a capital 1091 i esdevingué una ciutat important Els genovesos la saquejaren 1136, i els almohades l’ocuparen el 1152 Comercià activament amb els estats cristians, especialment amb Pisa i Barcelona…
comtat de Pallars
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori català medieval situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d’Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamisell.
Els comtes de Pallars primera dinastia El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del s IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns…
vall d’Àneu
© Fototeca.cat
Alta conca de la Noguera Pallaresa, al Pallars Sobirà, situada al sud de la línia de crestes que separa el Pallars de Comenge (només comunicats a través dels ports d’Aulà i de Salau), entre la Vall d’Aran, la vall de Boí i la vall de Cardós, i comprèn els termes municipals de València d’Àneu, Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu i Espot.
La geografia La vall d’Àneu anomenada antigament les valls d’Àneu és formada per un grup de valls la vall de la Noguera, a uns 900 m d’altitud mitjana i sobreexcavada per la glacera quaternària que la solcava, que és dividida en tres sectors, anomenats ribera d’Alós, ribera d’Esterri i ribera d’Escaló la capçalera, amb el pla de Beret i la vall de Montgarri, pertany a la Vall d’Aran la vall suspesa de la Bonaigua per on passa la carretera que condueix a la Vall d’Aran pel port de la Bonaigua o de Pedresblanques, dit també port d’Àneu , el qual protegien els castells de Portaran i de València…
Alger
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital d’Algèria i de la wilāya d’Alger, a les vores d’una badia semicircular, a la Mediterrània.
La geografia S’estén sobre la plana litoral compresa entre la Mediterrània i el massís de Bouzréa i els turons del Sahel, que han dificultat la seva expansió El vell Alger turc s’aixeca sobre una acròpolis dominada per la Casbah o ciutat vella, de carrerons estrets i sinuosos que baixen fins al port Les cases, de coberta plana i forma cúbica, són gairebé totes de construcció anterior a l’any 1870 i la densitat de població assoleix aquí xifres elevadíssimes Els barris nous de tipus europeu sorgiren a un i altre costat d’aquest nucli central, seguint el litoral Al sud de la Casbah es troba el…
Algèria
Estat
Estat de l’Àfrica septentrional que limita al N amb la mar Mediterrània, a l’E amb Tunísia i Líbia, al S amb Mali i Níger i a l’W amb Mauritània i Marroc; la capital és Alger.
La geografia física Situat a la regió d’unió del sòcol rígid d’Àfrica i de les muntanyes terciàries de l’Atles, les formacions precambrianes i paleozoiques ocupen poca extensió, excepte prop de la costa, a l’E d’Alger, on són acompanyades per extrusions volcàniques El Secundari, generalment calcari o margós, forma el principal esquelet de l’Atles des del Sàhara fins a la mar, i el Terciari, també molt desenvolupat, és afectat fins al Miocè inferior per les diferents fases de plegament de l’Atles Des de la Mediterrània fins al Sàhara se succeeixen tres grans zones, el Tell, l’estepa i el…