Resultats de la cerca

Situada sobre un esperó rocós, a l’esquerra de la confluència dels rius Konkce i Amudarja, ocupava unes 150 ha i era defensada per una important muralla S'hi documentà un traçat urbà regular, de tipus grec, un gran teatre, diferents santuaris, un gimnàs i un notable palau, de tradició aquemènida També s’hi trobaren inscripcions gregues, entre les quals destaca un papir amb un text filosòfic El seu nom grec és desconegut Fundada probablement al temps de Seleuc I o d’Antíoc I, hom no exclou tampoc que fos fundada per Alexandre el Gran Fou abandonada vers l’any 100 aC

La geografia La vall d’Àneu anomenada antigament les valls d’Àneu és formada per un grup de valls la vall de la Noguera, a uns 900 m d’altitud mitjana i sobreexcavada per la glacera quaternària que la solcava, que és dividida en tres sectors, anomenats ribera d’Alós, ribera d’Esterri i ribera d’Escaló la capçalera, amb el pla de Beret i la vall de Montgarri, pertany a la Vall d’Aran la vall suspesa de la Bonaigua per on passa la carretera que condueix a la Vall d’Aran pel port de la Bonaigua o de Pedresblanques, dit també port d’Àneu , el qual protegien els castells de Portaran i de València…

Situació i presentació El municipi d’Alins, de 183,19 km 2 , es troba al sector NE de la comarca L’actual municipi és formà el 1927, que s’uniren al terme d’Alins els d’Ainet de Besan, Àreu, Norís i Tor El terme limita al NE amb França i a l’E amb Andorra, al SE termeneja amb el municipi d’Anserall Alt Urgell, al S amb Farrera, al SW amb Tírvia i a l’W amb les terres de llevant dels municipis de Vall de Cardós, Esterri de Cardós i Lladorre L’eix natural del municipi és la Noguera de Vallferrera El terme comprèn tota la vall d’aquest riu, força muntanyosa Separen la vall Ferrera de la vall de…