Resultats de la cerca

És drenada pel riu de Subenuix , immissari de l’estany de Sant Maurici, a mitjan curs del qual alimenta l’ estany de Subenuix

És situat a 1900 m alt, al fons d’un circ d’origen glacial dels que integren la regió lacustre dels Encantats Els seus immissaris principals són els rius de Ratera, del Portarró i de Subenuix, que hi aporten les aigües que vessen dels estanys corresponents mentre que el seu emissari, el riu Escrita, drena la vall d’Espot fins a la Noguera Pallaresa L’estany té uns 800-900 m de llarg per 150-200 d’ample, amb un volum de 2,6 hm 3 Vora l’estany, envoltada de boscs de pi negre i amb l’horitzó clos per muntanyes com els Encantats a…

S’estén des del tuc de Ratera 2857 m alt i del port de Ratera d’Espot 2532 m alt, al límit amb les comes araneses de Colomers i de Saburedo, fins a l’estany de Sant Maurici, del qual és immissari el riu de Ratera d’Espot En el curs d’aquest riu es formen l’estany de la Munyidera i l’ estany de Ratera d’Espot el qual rep també les aigües de les comes d’Amitges i de l’Abellar

El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del segle IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns privilegis semblants als expedits…

És drenada pels afluents del riu de Sant Antoni, afluent de la Noguera Pallaresa format a Escàs per la confluència del riu de Caregue, que davalla del nord, i del riu de Berasti o Rialbo, que davalla del Montsent d’oest a est es dirigeix el riu de Pamano o de Bernui, que aflueix al riu de Sant Antoni, per la dreta, entre Escàs i Rialb, prop d’Altron La vall d’Àssua comprèn els pobles de Llessui amb la Torre, cap de la vall i el de més altitud 1 407 m, i de Saurí amb el despoblat de Menauri, que formen el terme de Llessui, els d’Altron, el de menys altitud 955 m, Sorre i Bernui, que formen el…

Ha estat identificat amb una Civitate Exposita esmentada al segle IX Formà part de l’antic terme d’Altron

El 868 es fusionà amb l’abadia de les Maleses, de la qual se separà abans de la fi del segle X, quan ja havia caigut en mans dels comtes de Pallars, els quals el 1010 li restituïren els béns davant el bisbe Ermengol Entre el 1040 i el 1075 els comtes l’encomanaren al bisbe d’Urgell, i el 1100 fou unida a Gerri, de la qual romangué ja sempre filial El 1312 el seu cap s’intitulava encara abat, però la comunitat era només de 4 preveres Continuà amb aquest caire secular dos segles més, regida per un prior, monjo de Gerri Gairebé no n'hi ha cap resta

És al clot de Cuberes , al vessant septentrional de la serra de Cuberes , alineació muntanyosa del massís del Boumort, de direcció NW-SE, que separa les valls del riu Major, al nord, i del torrent de l’Infern, al sud, i que s’estén des del prat d’Orient, límit amb la vall de Cabó Alt Urgell, fins al pas dels Collegats a la Noguera Pallaresa culmina al pic del Pi-sec 1906 m alt, límit entre el Pallars Sobirà Baén i el Pallars Jussà Hortoneda de la Conca El 1163 és esmentada l’església de Sant Sadurní de Cuberes

La cresta de Canedo la separa de la coma de Broate, i el coll de Canedo , de la de Sotllo, a la vall Ferrera