Resultats de la cerca
Es mostren 1955 resultats
Tavascan
El pont de Tavascan
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.116 m alt.) del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), a la capçalera de la vall de Cardós, a la confluència del riu de Tavascan (que neix per la unió de diversos cursos d’aigua que es formen als circs lacustres de la zona axial pirinenca, entre el Mont-roig i el pic de Certascan, on s’obre el port de Tavascan, 2.217 m alt.) i de la Noguera de Cardós o riu de Lladorre.
Aigua avall d’aquesta confluència hi ha el pantà de Tavascan , que alimenta, a través d’un canal subterrani, la central elèctrica de Llavorsí Aigua amunt del poble, a la dreta del riu de Lladorre, hi ha la central hidroelèctrica de Tavascan , subterrània, que aprofita l’aigua de dos salts, un del riu de Tavascan, a través d’un canal subterrani que pren l’aigua a Graus, i un altre del riu de Lladorre, a través de dos canals procedents de Montalto i dels estanys de Romedo i de Naorte Un airós pont de pedra medieval romànic tardà del segle XIII i un sol arc uneix les cases de banda i banda del…
Boldís Jussà
Poble
Poble (1 303 m) del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), situat en una vall lateral a l’esquerra de la Noguera de Cardós, drenada pel torrent de Sant Miquel.
A més de l’església de Sant Pere, moderna, conserva la vella, romànica la parròquia és esmentada el 839
Boldís Sobirà
Poble
Poble (1.480 m) del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), sobre Boldís Jussà , al camí de Lladorre als plans de Boldís, gran plana de pasturatge (2.500 m) al cim de la serra que separa la vall Ferrera de la vall de Cardós.
La seva església de Sant Miquel és esmentada el 839
Montesclado
Vista del poble de Montesclado (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 160 m alt.) del municipi de Farrera de Pallars (Pallars Sobirà),de poblament disseminat, a la coma de Burg, al N del terme, en un vessant de la serra de Sant Andreu, que domina, per l’esquerra, el riu de la Glorieta.
L’església parroquial Sant Esteve és moderna en depèn la de Glorieta de Montesclado, que formà part, al s XIX, del municipi de Montesclado L’antiga església, enrunada, es troba prop del cementiri, sota el poble
Aineto
Llogaret
Llogaret del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), a la vall de Cardós.
És emplaçat a uns 1 200 m alt, en un coster, a la dreta del riu de Lladorre L’església de Sant Romà, romànica, depèn de la de Tavascan, l’antic municipi al qual havia pertangut Aineto
Lleret
Poble
Poble del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), a la vall de Cardós, en un coster que domina la Noguera de Cardós (des del vessant occidental), sota el coll de Lleret (1 975 m), al camí de Lladorre al Vallat d’Estaon.
L’església parroquial és dedicada a sant Corneli
Cerbi
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, a la dreta del riu d’Unarre, al peu del Mont-roig, dins l’antic terme d’Unarre.
A la capçalera de la vall d’Unarre hi ha el cercle del estanys de Cerbi , format pels de la Gola i el de Calberante i, al capdamunt, l’estany Curiós L’església parroquial és dedicada a sant Serni el lloc és esmentat el 839
Estaron
Església de Sant Sebastià d’Estaron
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), situat en un coster del vessant occidental de la serra d’Aurati, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, davant la vall de Baiasca.
La seva església parroquial Sant Sebastià depèn de la d’Aidí
Gavàs
Antiga casa pallaresa amb la tradicional balconada de fusta tornejada a Gavàs (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a 1 380 m d’altitud, al NE del poble d’Unarre.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve
Unarre
Poble
Poble (1.218 m alt.) de municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, situat a la dreta del riu d’Unarre, a mitja vall; de la seva església parroquial (Sant Julià) depenen les de Sant Pere i de Sant Joan d'Aurós.
La jurisdicció de tota la Vall d’Àneu pertanyia al comte de Pallars, i després als comtes de Cardona Fou municipi independent fins el 1971, que, juntament amb els d’Escaló i de Jou, formà part del nou municipi centrat en la Guingueta d’Àneu L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Cerbi, Gavàs, Burgo, Llavorre i Escalarre, el llogaret d'Aurós i l’antic castell de Puigllorenç