Resultats de la cerca

Al començament del sǏ era el menys ric dels comtats pallaresos i el menys poblat Això no obstant, els pastors i els camperols que habitaven el país, protegits per les muntanyes de les ràtzies sarraïnes i de les cobejances dels veïns, n'aconseguiren mantenir la independència fins al sV El primer comte fou Guillem II de Pallars Sobirà 1011 — ~1035, fill segon del comte Sunyer de Pallars El succeïren els seus fills Bernat I II de Pallars Sobirà ~1035 — 49, que morí aviat, i Sunyer, que regnà com a Artau I de Pallars Sobirà 1049—81, feudatari del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Artau I es…

El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del segle IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns privilegis semblants als expedits…

L’església parroquial Santa Maria és romànica, amb un absis semicircular, un campanar de planta quadrada i pintures murals a l’interior Entre les cases es destaca la casa de la Senyora Vora el poble, damunt un serrat que domina la vila d’Esterri d’Àneu, hi havia el castell de València , pertanyent als comtes de Pallars, el qual, juntament amb el de Portaran que es dreçava al vessant oposat de la vall de la Bonaigua, defensava el camí de Pallars a la Vall d’Aran en la guerra de Ferran II de Catalunya-Aragó contra el comte Hug Roger III de Pallars mentre aquest havia fugit enllà…

La geografia La vall d’Àneu anomenada antigament les valls d’Àneu és formada per un grup de valls la vall de la Noguera, a uns 900 m d’altitud mitjana i sobreexcavada per la glacera quaternària que la solcava, que és dividida en tres sectors, anomenats ribera d’Alós, ribera d’Esterri i ribera d’Escaló la capçalera, amb el pla de Beret i la vall de Montgarri, pertany a la Vall d’Aran la vall suspesa de la Bonaigua per on passa la carretera que condueix a la Vall d’Aran pel port de la Bonaigua o de Pedresblanques, dit també port d’Àneu , el qual protegien els castells de Portaran i de València…

Situació i presentació L’actual municipi de Soriguera, de 106,39 km 2 , es creà el 1972 quan al terme tradicional de Soriguera li fou annexat el municipi d’Estac Limita al N amb Sort, Rialb i Llavorsí, a l’E amb Montferrer i Castellbò, al SE amb Noves de Segre ambdós de l’Alt Urgell i al S i a l’W amb Baix Pallars El terme de Soriguera confronta en bona part, a llevant, amb la comarca de l’Alt Urgell, seguint aproximadament el camí a Sant Joan de l’Erm Vell, santuari al vèrtex més septentrional del terme, ja dins el municipi de Montferrer i Castellbò A tramuntana, pel serrat de Sant Feliu i…

Situació i presentació El municipi de Sort, de 105,05 km 2 , comprèn el terme tradicional de Sort 13,9 km 2 , les terres municipals de Llessui 53 km 2 i Enviny 31,7 km 2 , annexades el 1970, i les d’Altron 6,5 km 2 , el 1976 El terme s’estén per la ribera de Sort, la vall del barranc de Montardit i pràcticament tota la Vall d’Àssua Limita al N amb el terme d’Espot, a l’E amb Rialb, al S i al SW amb Soriguera, i a l’W per la collada de les Forques, amb Baix Pallars i la Torre de Cabdella El terme comprèn, a més de la vila de Sort, cap del municipi i capital tradicional del Pallars Sobirà, els…

Situació i presentació L’actual municipi d’Alt Àneu, de 217,76 km 2 , es creà l’any 1970 a partir de la fusió dels termes d’Isil, Son i Sorpe amb el terme de València d’Àneu Limita al N amb el departament francès de l’Arièja, de la regió occitana de Comenge, a l’E amb la Guingueta d’Àneu i Esterri d’Àneu, al S amb Espot i a l’W amb Salardú Vall d’Aran El terme d’Alt Àneu inclou, a més del poble de València d’Àneu, centre històric de la vall i cap administratiu del municipi, els pobles d’Isil, Alós d’Isil, Àrreu, Son, Sorpe, Isavarre i Borén i el nucli de la Bonaigua 16 h el 2005 El terme és…

Situació i presentació L’actual municipi de Rialb, de 63,31 km 2 , és formà el 1969 amb l’annexió del terme de Surp al tradicional de Rialb El municipi limita al N amb els termes d’Espot i la Guingueta d’Àneu, a l’E amb Llavorsí, al SE i al S amb Soriguera i al SW i a l’W amb Sort El terme comprèn dos sectors que corresponen als antics municipis, a banda i banda de la Noguera Pallaresa el sector tradicional del terme de Rialb s’estén principalment a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la zona de confluència amb la Vall d’Àssua la part de la dreta del riu, on hi ha la plana on s’assenta la…

Situació i presentació El terme municipal de Tírvia, de 8,50 km 2 , és situat a migdia de la Vall de Cardós, a la confluència d’aquesta vall amb la Vall Ferrera drenada per la Noguera de Vallferrera i la coma de Burg drenada pel barranc de Burg, anomenades les valls de Tírvia i que van a confluir a la Noguera Pallaresa a Llavorsí El municipi limita al N amb els termes de Vall de Cardós i Alins, amb el qual també termeneja a l’E al SE limita amb Farrera, i al S i l’W, amb Llavorsí El territori forma una cubeta envoltada per diversos cims El sector septentrional és separat del terme de Vall de…

Situació i presentació El municipi de Baix Pallars, de 129,41 km 2 , és el més meridional de la comarca del Pallars Sobirà El terme tradicional del seu cap, Gerri de la Sal, ocupava només 11,4 km 2 , però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea 21,5 km 2 , Baén 52,5 km 2 i Montcortès de Pallars 43,4 km 2 D’ençà d’aquest any el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars L’actual municipi de Baix Pallars limita al N amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera, a l’E amb el terme de Noves de Segre Alt Urgell, al S amb Conca de Dalt i la Pobla de Segur, al SW amb…