Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
bosc de Comes
Sector o indret
Indret del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà).
coma de Ratera d’Espot
Vista dels Estanys de Ratera a Espot (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Coma de la vall d’Espot (Pallars Sobirà) que constitueix la capçalera del riu Escrita.
S’estén des del tuc de Ratera 2857 m alt i del port de Ratera d’Espot 2532 m alt, al límit amb les comes araneses de Colomers i de Saburedo, fins a l’estany de Sant Maurici, del qual és immissari el riu de Ratera d’Espot En el curs d’aquest riu es formen l’estany de la Munyidera i l’ estany de Ratera d’Espot el qual rep també les aigües de les comes d’Amitges i de l’Abellar
parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El pla d’Aigüestortes, al terme de Barruera, una de les principals zones visitades del parc
© Arxiu Fototeca.cat
Zona de l’alt Pirineu (10.500 ha), a cavall del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, declarada parc nacional el 1955 (reglamentat el 1957).
Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’aiguavés pallarès, a més de l' estany de Sant Maurici es troben les comes i els estanys de…
la Torreta de l’Orri
Cim
Cim (2 439 m) del massís muntanyós que separa les comes de Rubió de la Ribalera, entre els municipis de Soriguera i Llavorsí (Pallars Sobirà).
Rubió
Vista del poble de Rubió
© CIC-Moià
Poble
Poble (1.687m alt), del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), a la dreta del torrent de les comes de Rubió (que davallen del coll de la Culla).
És el nucli més alt d’habitació permanent dels Països Catalans L’església parroquial Sant Salvador depèn de la de les Llacunes Formava part del vescomtat de Vilamur Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
vall Ferrera
La vall Ferrera
© Fototeca.cat
Vall
Vall dels Pirineus axials afaiçonada per la Noguera de Vallferrera, una de les que integren la conca de la Noguera de Cardós, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa.
Ve a coincidir amb el municipi d' Alins Pallars Sobirà En relació amb aquestes valls més importants, la vall Ferrera és estreta i profundament encaixada, per l’esquifidesa de la llengua glacial que la sobreexcavà i que només hi construí dues petites cubetes, les d’Àneu i d’Alins, en 22 km de longitud i més de 1800 m de desnivell, del port de Baiau 2879 m alt al poble d’Alins 990 m Més estreta és encara la seva vall afluent més important, la vall de Tor , sense ni una cubeta glacial La capçalera de la vall Ferrera estricta és constituïda per un seguit de comes, producte de l’…
riu Escrita
Riu
Afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, de direcció W-E, que es forma amb les aigües de les comes de Ratera, Amitges, l’Abeller i Subenuix.
Després de formar l’estany actual pantà de Sant Maurici, al vessant septentrional dels Encantats, rep per la dreta els rius de Monestero, estany Serull i, al poble d’Espot, el de Peguera Desemboca al seu collector prop de l’antic castell de Llort La seva vall, anomenada d'Espot, és suspesa sobre la Noguera Alimenta les centrals elèctriques de Sant Maurici i d’Espot