Resultats de la cerca

El nucli més antic és a ponent de la carretera que segueix la vall, mentre que les noves construccions segueixen per migdia l’eix de la carretera En un extrem de la població, una mica separada, es destaca la notable església parroquial de Santa Maria de Ribera, romànica però modificada i ampliada al segle XVIII La façana conserva la part central antiga, amb el portal amb arquivolta i fris en dent de serra, sobre tres arcuacions també en dent de serra i un fris recte damunt escacat enmig s’obre una gran rosassa L’absis, modificat, és pintat de blanc i es conserva l’absidiola de la banda N, amb…

La geografia La vall d’Àneu anomenada antigament les valls d’Àneu és formada per un grup de valls la vall de la Noguera, a uns 900 m d’altitud mitjana i sobreexcavada per la glacera quaternària que la solcava, que és dividida en tres sectors, anomenats ribera d’Alós, ribera d’Esterri i ribera d’Escaló la capçalera, amb el pla de Beret i la vall de Montgarri, pertany a la Vall d’Aran la vall suspesa de la Bonaigua per on passa la carretera que condueix a la Vall d’Aran pel port de la Bonaigua o de Pedresblanques, dit també port d’Àneu , el qual protegien els castells de Portaran i de València…

Situació i presentació L’actual municipi d’Alt Àneu, de 217,76 km 2 , es creà l’any 1970 a partir de la fusió dels termes d’Isil, Son i Sorpe amb el terme de València d’Àneu Limita al N amb el departament francès de l’Arièja, de la regió occitana de Comenge, a l’E amb la Guingueta d’Àneu i Esterri d’Àneu, al S amb Espot i a l’W amb Salardú Vall d’Aran El terme d’Alt Àneu inclou, a més del poble de València d’Àneu, centre històric de la vall i cap administratiu del municipi, els pobles d’Isil, Alós d’Isil, Àrreu, Son, Sorpe, Isavarre i Borén i el nucli de la Bonaigua 16 h el 2005 El terme és…

Situació i presentació L’actual municipi de Vall de Cardós, de 56,20 km 2 , es creà el 1972 a partir de la unió dels termes de Ribera de Cardós i d’Estaon El terme limita al N i al NE amb Lladorre, a l’E amb Esterri de Cardós, al SE amb Alins, al S amb Tírvia, al SW amb Llavorsí i a l’W i al N amb la Guingueta d’Àneu El terme comprèn el sector més baix de la Vall de Cardós, a banda i banda de la Noguera de Cardós, des del pui de Sant Martí fins al forat de Cardós, congost que marca la fi de la Vall de Cardós i que s’endinsa en el veí terme de Tírvia, i el sector de ponent de la Vall de Cardós…

Situació i presentació El municipi de la Guingueta d’Àneu, de 108,42 km 2 , es formà el 1971 amb la fusió dels termes d’Unarre i Escaló amb el de Jou La creació del nou municipi comportà el desplaçament del cap administratiu, que tradicionalment havia estat a Jou, al poble de la Guingueta d’Àneu per la seva situació a tocar de la carretera Les terres de la Guingueta d’Àneu limiten al N, per un punt, el del cim de Mont-roig, amb el departament francès de l’Arieja a l’E amb les terres de ponent de la Vall de Cardós, per Lladorre i Vall de Cardós al S amb Llavorsí i Rialb, i a l’W amb Espot,…