Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
Montpaó
Castell
Antic castell del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), a l’W del poble de Sant Pere dels Arquells.
El 1398 entrà a formar part del veïnatge de Cervera
Can Nespler
![](/sites/default/files/media/FOTO/NesplerCal.jpg)
Vista de Can Nespler (Moià)
© C.I.C. - Moià
Masia
Masia del municipi de Moià (Moianès), que amb l’església de Sant Pere de Ferrerons conforma el barri de Ferrerons.
Marfà
![](/sites/default/files/media/FOTO/Marfà - Castellcir_DSC00468.jpg)
Marfà (Castellcir)
© C.I.C - Moià
Antic poble
Antic poble i enclavament (9,07 km2) del municipi de Castellcir (Moianès), separat del sector principal pel terme de Castellterçol, a la vall mitjana de la riera de Marfà.
Formava municipi independent, a mitjan segle XIX, amb Santa Coloma Sasserra L’església parroquial era dedicada a sant Pere avui abandonada
Talteüll
Poble
Poble del municipi de Massoteres (Segarra), al N del terme, prop de la riba esquerra del Llobregós.
La seva església parroquial Sant Pere depèn de la de Palou de Torà el 1014 és esmentat el castell de Talteüll
Bellmunt de Segarra
![](/sites/default/files/media/FOTO/A057873.jpg)
El poble de Bellmunt de Segarra
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Talavera (Segarra), aturonat a 794 m d’altitud, a la partió d’aigües del riu d’Ondara i de l’Anoia, entre la Panadella i Santa Fe de Montfred.
Fins al començament del s XIX fou de la jurisdicció del monestir de Montserrat L’església parroquial de Sant Pere tenia annexa la de Sant Jaume de Rocamora
castell de Granera
![](/sites/default/files/media/FOTO2/castell_granera2.jpg)
Vista del castell de Granera
© CIC-Moià
Castell
Antic castell del municipi de Granera (Moianès), situat a 830 metres d'altitud.
En bon estat de conservació, conserva tots els murs del perímetre de muralles i dintre seu les restes d’una capella, d’un gran casal i d’altres edificacions La seva situació, dominant sobre la carenada que marca el límit natural de l’altiplà del Moianès, el fa visible de molt lluny per la banda ponentina Es considerava del comtat de Manresa i era de domini de la casa comtal de Barcelona, que l'infeudà als Balsareny, i d’aquesta passà a la casa vescomtal de Barcelona el 1046 i fins a la fi del segle XII El 1160 estava sota la cura o castlania d’Arnau de Montserrat i el 1170 de Pere de…
Gramuntell
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100059.jpg)
Gramuntell
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), que forma un terme separat pel de Cervera del sector principal.
És aturonat a 617 m d’altitud, a la dreta del torrent de Vilagrasseta L’església parroquial és dedicada a santa Maria Era de la jurisdicció del monestir de Santes Creus Havia format part de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells
Montfalcó Murallat
![](/sites/default/files/media/FOTO/6446333179_11aa01b42c_b.jpg)
Vista del poble de Montfalcó Murallat (les Oluges)
© Xavier Varela
Poble
Poble (601 m alt.) del municipi de les Oluges (Segarra), aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l’esquerra, la riera de Vergós, de poblament principalment disseminat.
Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d’una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l’església parroquial Sant Pere, formen una fortificació completament emmurallada, probablement d’origen islàmic Era de la jurisdicció del duc de Cardona
Torre de Vallferosa
![](/sites/default/files/media/FOTO/6257284151_541b5758f1_b.jpg)
Torre de Vallferosa, Torà
© Xavier Varela
Castell
Antic castell del municipi de Torà (Segarra) situat a 590 m d’altitud en un extrem de l’obaga de Clavells.
Resta l’enorme torre mestra, rodona i emmerletada, d’uns 30-32 m alt que domina l’església de Sant Pere de Vallferosa i les runes de les cases de l’antic poble de Vallferosa El castell, ja esmentat el 1052, pertanyia al ducat de Cardona, dins la batllia de Torà
monestir de Sant Ramon
monestir de Sant Ramon de Portell
© Fototeca.cat
Convent
Convent mercedari, situat al poble de Sant Ramon
(Segarra).
Una antiga tradició feia néixer a Portell, antic cap del terme, sant Ramon Nonat El convent mercedari es fundà vers el 1245, després que Guerau, prior de l’església de Solsona, concedís la propietat de l’església de Sant Nicolau, existent en el dit lloc, a Pere Nolasc, mestre de l’orde mercedari La tradició vol que es traslladés al convent el cos de Sant Ramon, i l’augment de devoció al sant fou causa de l’ampliació del convent els anys 1597 i 1625 i que el general de l’orde Pedro de Salazar el 1675 iniciés la construcció del gran convent i església, anunciats pomposament com l’…